dissabte, 29 de gener de 2011

Un Fòrum en pro dels infants
Aquest any el lema de MANS UNIDES ens porta a donar una mirada entre tendra i sofrent. L’arrodonim així: EL DEMÀ (del nadó) ÉS l’AVUI d’ell i del nostre comprimís. La cosa no té més espera. Aquesta vegada ens fan anar a “les fonts de tota humanitat”. Cal aconseguir que tota vida pugui reeixir en la seva “pujada”. Expressió catalana, aquesta, que fem servir per indicar la creixença dreturera de tot plançò humà.

Calassanç, que respirava el deler de l’educació per a tothom, creia en la validesa i garantia que suposava l’educació des de la primeríssima infància. Ho expressava bellament així: “Per com ve la sortida del sol es pot pressagiar tot el dia que farà”.

Tot arbre és fill d’una mare-terra on arrela. Tot li ha de venir de cara: sol, aigua, saó, ambient, clima propici, entorn…

Tot infant ha de ser estimat, protegit, estimulat. El fill “fa” la mare; la mare “puja” el fill. Deia Fromm que les mares han de donar “llet i mel” per veure créixer sans o forts els seus fills.

És un crim contra la humanitat que tota vida nascuda quedi frustrada en el seu procés de creixença per manca de les atencions necessàries i possibles. Les xifres de mortalitat infantil són una vergonya per a tothom. Un dels vuit Objectius de l’ONU per al Desenvolupament del Mil•lenni proposa reduir-la en dos terceres parts. Tant de bo!

Perdoneu el despropòsit, però ¿heu pensat que un dels no-aconseguits podíem haver estat nosaltres? Un infant mort prematurament mai no és un número. Té sempre qui el perd i qui el plora… El perdem tots i tots l’hauríem de plorar.

Fem que tota “infància” sigui com un “jardí”, on poder còrrer, jugar, saltar i ballar. No perdem aquesta ocasió d’experimentar la tendresa, ¡oh benaurada infantesa! Això ens fa ser més humans. ¿I què més volem? “Res del que és humà ens és aliè” (Terenci)

Josep Maria, rector

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada