diumenge, 7 de juliol del 2013

Una moral pel nostre temps

              
  • La posmodernitat ha posat en crisi, no solament la fe que és el que va posar en crisi la modernitat, sinó la mateixa raó. Amb això quedem a mercè de l’arbritrarietat subjectiva.

  • S’ha produït una pèrdua de referents objectius i universals.

  • Es vol recuperar la visió evangèlica per els cristians i la raonabilitat per a tothom. Desvetllar el sentit de la conciència.

  • S’ha de cercar un equilibri entre els dos aspectes: subjectivitat i objectivitat.

  • Els grans valors, però han d’aterrar en les realitats concretes.

  • No sempre hi ha una resposta a les qüestions que plantegen la bioètica i altres dels confins amb les ciències neurològiques.

  • S’ha de saber discernir i hem de ser cauts per insuficiència de dades o de certeses en els terrenys científics. Hi ha d’haver una actualitizació permanente.

  • Atenció als “signes dels temps”.

  • Una moral que escolti.

  • ¿Què he de fer de bé per als altres? (sempre hi ha implícita la resposta envers els altres).

  • No ser massa absoluts.

  • Atenció preferent a les injustícies i a les insolidaritats.

  • S’ha de mantenir en actitud permanent de recerca sincera.

  • Hi ha situacions en que no es permet més que actuar “pel mal menor” o per la gradualitat.

  • No podem forçar situacions límit o heroiques.

  • Hem de tendir al bé ideal, però a pasos.

  • Hem de pretendre una ètica reflexionada en i des de la comunitat.

  • Oberts a l’acció de l’Esperit, que ens fa adults en l’ètica.

  • Atenció a la sensibilitat femenina, hi ha hagut un predomini de visió masculina.

  • Una ètica que escolti el clam dels pobres, dels inatesos.

  • Una moral profètica: que denuncïi i que anuncïi.

  • Que no sigui pessimista, sinó oberta en la recerca del bé.

  • Una moral que animi.

  • Que cerqui valors alternatius.

  • Que presenti l’Evangeli com a experiència alliberadora.

  • Una moral política (que ressalti la dimensió social); participativa, inclusiva, preferencial.

  • Questionadora dels “privatismes” de la cultura liberal-burgesa.

  • Una moral centrada en el cor, centre unificador de la persona. Ideal de convivència.

  • Una moral més pneumatològica, més antropològica. Una moral que es deixi interpel·lar per la psicologia moderna, més entenedora dels aspectes profunds de la psiqué.

  • Més de virtuts que de valors. Més actitudinal.

  • Una moral básicament misericordiosa.

  • Un moral relacional amb Déu, els altres, amb la natura.

  • Una moral humanitzadora.

  • Que sigui creïble: de plausibilitat racional.

  • Un moral de major coherència.

  • Que respecti l’autonomia, que doni gran importància al diàleg.

  • De dimensió universal: atenta als béns comuns.

  • De concert i concordància per a una moral universal.

  • De mínims (iguals per a tothom) i de màxims (invitació a una vida de plenitud).

  • No impositiva per a tothom. Invitació a la moral que ve de l’evangeli.

  • D’ecumenisme moral (Decalració de 1993): no mataràs (vida); no robaràs (coses); no desitjaràs la parella del teu proisme (pulsió sexual); no mentiràs (autenticitat de la paraula, base per a les relacions humanes).

  • Una moral de recuperació d’una relació adecuada amb la nostra terra (relació amb tot: ecologia); dimensió global de tot. Problemes i solucions de conjunt. Idea d’interrelació de tot amb tot i amb tots.

  • La “subjectivació” de tot: l’univers és viu. No són coses, són energies. No són objectes.

  • El bé individual i el bé col.lectiu són interdependents

  • Una ètica de “compassió” universal i comunió: el sofriment aliè és també nostre.

  • Aportació a la construcció de la dimensió universal de la moral: una moral que dialoga. Diàleg d’intercanvi. Déu és dialógic

  • Capacitat d’escolta, de comprendre des de l’altre (empatia)

  • Capacitat de valorar les diferències.

  • Comunió, no la lògica de la possessió. Igualtat en la dignitat.

  • Contra la violència, contra la lògica del domini.

  • Suposa una pedagogia del creixement, atansament, la pràctica de la “proximitat”.

  • No pessimista, sinó esperançadora.

  • Tensió entre el “ja sí”, però “encara no”. Tensió escatològica.

  • La moral suposa capacitat de discerniment.

  • Una moral que es decanti més sobre l’espiritualitat que no pas sobre el moralisme.


  • Una moral que es comprovi en el tenir eficàcia històrica
                                                                                                    (Josep Mª Balcells)

dimarts, 25 de juny del 2013

Comiat del P. Josep Mª Balcells

TOCA  DIR  ADÉU

                                   Són gairebé entre set i vuit anys d’estar amb tots vosaltres, i ja ha sonat la campana tot fent el repicó.

                                   Aquesta vegada començo la Missa –és un dir- ben bé a l’inrevés, amb la més sentida, plena de nostàlgia i de caliu per la benedicció final. Un dia havia de ser l’última. Us asseguro que em surt del cor i que la faré durar tot el que pugui.

                                   Perquè per a mi, inexpert en qüestions parroquials, ha estat una autèntica benedicció haver pogut compartir amb vosaltres d’una manera o altra aquesta tongada d’anys. He fet el que he pogut, d’això en podeu estar ben segurs. Fent, fent, un va aprenent l’ofici (ministeri) i de “manobre” va guanyant experiència, encara que la “cosa pastoral” no hagi anat massa enllà. El que sí puc dir és jo m’hi he trobat molt bé, encara que sóc una mica maldestre per aprendre’m els noms, i això m’és un contratemps. Què n’és de bonic poder dirigir-se a qui sigui pel seu nom propi. M’ho he perdut.

                                   Vaig venir amb la idea de no descol·locar ningú. Tothom tenia la seva feina i ben servida. Jo em reservava els buits de serveis que quedaven mentre anava beneint el fructuós treball que feien els que vaig tenir per companys i germans, sobretot el P. Bayó, el P. Beltran, el P. Quim. Tothom dedicat a la feina, que no era pas poca. A ells i a tots els que han anat seguint després, moltes gràcies. No em vull descuidar de ningú, de manera especial dels laics, gran suport de la parròquia: ¡Què seríem sense ells! No hi ha col·laboració petita: agraïment de cor a totes i tots. Hem pogut conviure amb dignitat i cortesia, tot i que la casa és un gran encreuament de vida.

                                   Potser us he donat massa papers, més dels que convenien. Cadascú té la seva dèria... Fins aquí arribaren les aigües.

                                   Crec que la parròquia queda en molt bones i ensinistrades mans. Desitjo que aneu seguint fent el camí de la fe, cada vegada més conscients i compromesos.

                                   El capítol dels agraïments personals és molt gran i me’l guardo al cor, per anar-lo repassant de tant en tant. Hi ha figures sobresortints. No podia ser d’altra manera. Ells i elles ja saben que he valorat tot el que havien fet i que espero seguiran fent. Crec que hi ha singularitats que bé mereixien el meu particular aplaudiment. Heu de saber que aquest l’he anat fent a mesura que les coses de valor s’anaven fent. Us recordaré sovint, presents i absents, perquè la vertadera parròquia serà la de “l’altra riba”. Allí un dia ens aplegarem: això és el que Déu Pare vol. Ho sé  pel cor i pels llibres.

                                   I ara les paraules finals: ¡Germanes i germans, quedeu-vos-en en pau! Que jo aquesta beneïda pau, ja me l’heu donada tantes vegades i de tantes maneres. Fins sempre.

                                                                           Josep M. Balcells