diumenge, 7 de juliol del 2013

Una moral pel nostre temps

              
  • La posmodernitat ha posat en crisi, no solament la fe que és el que va posar en crisi la modernitat, sinó la mateixa raó. Amb això quedem a mercè de l’arbritrarietat subjectiva.

  • S’ha produït una pèrdua de referents objectius i universals.

  • Es vol recuperar la visió evangèlica per els cristians i la raonabilitat per a tothom. Desvetllar el sentit de la conciència.

  • S’ha de cercar un equilibri entre els dos aspectes: subjectivitat i objectivitat.

  • Els grans valors, però han d’aterrar en les realitats concretes.

  • No sempre hi ha una resposta a les qüestions que plantegen la bioètica i altres dels confins amb les ciències neurològiques.

  • S’ha de saber discernir i hem de ser cauts per insuficiència de dades o de certeses en els terrenys científics. Hi ha d’haver una actualitizació permanente.

  • Atenció als “signes dels temps”.

  • Una moral que escolti.

  • ¿Què he de fer de bé per als altres? (sempre hi ha implícita la resposta envers els altres).

  • No ser massa absoluts.

  • Atenció preferent a les injustícies i a les insolidaritats.

  • S’ha de mantenir en actitud permanent de recerca sincera.

  • Hi ha situacions en que no es permet més que actuar “pel mal menor” o per la gradualitat.

  • No podem forçar situacions límit o heroiques.

  • Hem de tendir al bé ideal, però a pasos.

  • Hem de pretendre una ètica reflexionada en i des de la comunitat.

  • Oberts a l’acció de l’Esperit, que ens fa adults en l’ètica.

  • Atenció a la sensibilitat femenina, hi ha hagut un predomini de visió masculina.

  • Una ètica que escolti el clam dels pobres, dels inatesos.

  • Una moral profètica: que denuncïi i que anuncïi.

  • Que no sigui pessimista, sinó oberta en la recerca del bé.

  • Una moral que animi.

  • Que cerqui valors alternatius.

  • Que presenti l’Evangeli com a experiència alliberadora.

  • Una moral política (que ressalti la dimensió social); participativa, inclusiva, preferencial.

  • Questionadora dels “privatismes” de la cultura liberal-burgesa.

  • Una moral centrada en el cor, centre unificador de la persona. Ideal de convivència.

  • Una moral més pneumatològica, més antropològica. Una moral que es deixi interpel·lar per la psicologia moderna, més entenedora dels aspectes profunds de la psiqué.

  • Més de virtuts que de valors. Més actitudinal.

  • Una moral básicament misericordiosa.

  • Un moral relacional amb Déu, els altres, amb la natura.

  • Una moral humanitzadora.

  • Que sigui creïble: de plausibilitat racional.

  • Un moral de major coherència.

  • Que respecti l’autonomia, que doni gran importància al diàleg.

  • De dimensió universal: atenta als béns comuns.

  • De concert i concordància per a una moral universal.

  • De mínims (iguals per a tothom) i de màxims (invitació a una vida de plenitud).

  • No impositiva per a tothom. Invitació a la moral que ve de l’evangeli.

  • D’ecumenisme moral (Decalració de 1993): no mataràs (vida); no robaràs (coses); no desitjaràs la parella del teu proisme (pulsió sexual); no mentiràs (autenticitat de la paraula, base per a les relacions humanes).

  • Una moral de recuperació d’una relació adecuada amb la nostra terra (relació amb tot: ecologia); dimensió global de tot. Problemes i solucions de conjunt. Idea d’interrelació de tot amb tot i amb tots.

  • La “subjectivació” de tot: l’univers és viu. No són coses, són energies. No són objectes.

  • El bé individual i el bé col.lectiu són interdependents

  • Una ètica de “compassió” universal i comunió: el sofriment aliè és també nostre.

  • Aportació a la construcció de la dimensió universal de la moral: una moral que dialoga. Diàleg d’intercanvi. Déu és dialógic

  • Capacitat d’escolta, de comprendre des de l’altre (empatia)

  • Capacitat de valorar les diferències.

  • Comunió, no la lògica de la possessió. Igualtat en la dignitat.

  • Contra la violència, contra la lògica del domini.

  • Suposa una pedagogia del creixement, atansament, la pràctica de la “proximitat”.

  • No pessimista, sinó esperançadora.

  • Tensió entre el “ja sí”, però “encara no”. Tensió escatològica.

  • La moral suposa capacitat de discerniment.

  • Una moral que es decanti més sobre l’espiritualitat que no pas sobre el moralisme.


  • Una moral que es comprovi en el tenir eficàcia històrica
                                                                                                    (Josep Mª Balcells)