tag:blogger.com,1999:blog-38603597083149746482024-02-20T11:58:21.048-08:00Casal Calassanç - Reflexionscasal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.comBlogger35125tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-21025735996759974922023-04-20T00:28:00.005-07:002023-04-20T00:28:34.686-07:00Comiat d'un bon amic<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiigK_q_oU6Sz3c6CxsPrtLUttG-3PyzGMEJ6eUQ3XZAawbeDRlrgddY83WRVj1A0yJ4f6cG90i4M_bZOX-Qi2Fn1stEtJeRXLaBR84aDQnnXmLYzJWcKZcAv7GNba6OO2HyLc--GzD5YcjaqMuS6q6H7B_4gNmhBdhrzg2R015gzVcy8YqJwMYOntgtg/s1040/Presentaci%C3%B3n1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1040" data-original-width="720" height="427" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiigK_q_oU6Sz3c6CxsPrtLUttG-3PyzGMEJ6eUQ3XZAawbeDRlrgddY83WRVj1A0yJ4f6cG90i4M_bZOX-Qi2Fn1stEtJeRXLaBR84aDQnnXmLYzJWcKZcAv7GNba6OO2HyLc--GzD5YcjaqMuS6q6H7B_4gNmhBdhrzg2R015gzVcy8YqJwMYOntgtg/w416-h427/Presentaci%C3%B3n1.jpg" width="416" /></a></div><br /><p></p>casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-86435325932653088152023-04-10T00:20:00.005-07:002023-04-10T00:20:21.079-07:00PASQUA 2023<p> <br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhShVKeWsZPkXNRiwP29gdKQ14ME6MsRci3msAf8YR7q1KO-t4_FR_USfOOf5b-PYBE4ef9dD2Iy-Oiu4thHwXvpWnwmzYrqw4Jfm5pWzGb3cJ1EvBVYZXCz-Z6ob9DPlGYEm2EVNM05cw5nbPAa2iJLGZifox1wEix7-HYSJC1CYpXUsKD58jr9TWEng/s1040/pasqua.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1040" data-original-width="720" height="497" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhShVKeWsZPkXNRiwP29gdKQ14ME6MsRci3msAf8YR7q1KO-t4_FR_USfOOf5b-PYBE4ef9dD2Iy-Oiu4thHwXvpWnwmzYrqw4Jfm5pWzGb3cJ1EvBVYZXCz-Z6ob9DPlGYEm2EVNM05cw5nbPAa2iJLGZifox1wEix7-HYSJC1CYpXUsKD58jr9TWEng/w345-h497/pasqua.jpg" width="345" /></a></div><p></p>casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-13694385991908317002019-11-06T09:20:00.000-08:002019-11-06T09:20:04.857-08:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIihcy8h19ktvf4EXw_m7ZfDdwC5G5sKPS85GLW4IqGdjXK3bKz-NIS1dU2RF86j9rZsWb2qKNiB0uYZqDexCSp0999wZlQVH0Azd5odZ73n_57w8SAZKK1du4kMOQYAG__Fppaxi_izcz/s1600/llibertat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1133" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIihcy8h19ktvf4EXw_m7ZfDdwC5G5sKPS85GLW4IqGdjXK3bKz-NIS1dU2RF86j9rZsWb2qKNiB0uYZqDexCSp0999wZlQVH0Azd5odZ73n_57w8SAZKK1du4kMOQYAG__Fppaxi_izcz/s640/llibertat.jpg" width="452" /></a></div>
<br />casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-3549043044522390002017-06-02T23:55:00.001-07:002017-06-02T23:55:25.439-07:00<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 16.0pt;"><span style="color: #38761d;">PREGÀRIA </span><o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Dóna’ns,
Senyor, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">ulls
per veure, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">un cor
per estimar <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">i alè. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">En
demanar-te ulls per veure, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">et
demanem que ens donis els teus ulls <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">per
veure com tu veus el món, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">els
homes i la seva història. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">La
nostra pròpia història. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Dóna’ns
de poder correspondre al teu pensament, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">dia
rere dia i hora rere hora. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Fes que
arribem a ser, poc a poc, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">allò
pel qual ens vas crear; <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">fes que
ens adaptem al teu punt de vista, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">a la
teva òptica. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Fes-nos
dòcils a la teva Paraula <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">que
il·lumina i transforma la nostra vida. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Dóna’ns
un cor per estimar, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">un cor
de carn i no un cor de pedra, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">per tal
d’estimar Déu i els homes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Dóna’ns
el teu mateix cor per estimar de debò; <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">en
l’oblit del nostre jo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Nosaltres
necessitem que ens empeltis el teu propi cor, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">en
comptes del nostre que batega tan malament <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">quan es
tracta d’estimar l’altre. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Que
siguis Tu, Senyor, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">qui
estimi a través nostre. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Dóna’ns
el teu Cor perquè estimem el nostre Pare, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">dóna’ns
el teu Cor perquè estimem Maria, la nostra Mare, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">dóna’ns
el teu Cor perquè sapiguem estimar els teus germans, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">que
també són els nostres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Per
estimar des d’aquí a la terra <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">a
aquells que ens han passat al davant cap al cel <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">–els
quals són més fàcils d’estimar–; <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">I
per estimar també <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">a
aquells amb els qui parlem a la terra <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">i que
ens desencisen tants cops, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">tant si
en són conscients com si no. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">I
dóna’ns alè <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">perquè
no ens ofeguem al llarg del camí, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">perquè
els nostres pulmons estiguin del tot plens <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">d’oxigen
i d’aire tonificant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Per
ajudar-nos a avançar endavant, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">sense
mirar enrere, ni mesurar l’esforç. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Dóna’ns
ànims per a poder enfrontar <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">tot
allò que els homes –i sobretot Tu– <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">esperen
de nosaltres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Alè per
saber esperar una vegada i una altra, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">com si
la vida s’estrenés cada matí; <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">per
esperar, malgrat tot, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">gràcies
a la teva Presència i la teva Promesa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Portant
en nosaltres totes les esperances dels homes, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">i també
totes les seves penes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Dóna’ns
alè, més ben dit, el Teu alè; <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">el que
ens vas enviar de part del Pare, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">el Teu
Esperit, l’Esperit que bufa on vol. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Mitjançant
ràfegues o cops de vent, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">o per
un ventijol lleuger, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">quan Tu
invites a seguir les teves inspiracions. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Dóna’ns
el teu alè <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">per
promoure la pregària més profunda, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">aquella
que puja cap a Tu des de nosaltres, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">aquella
que demana el teu retorn en glòria, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">aquella
que aspira a la plenitud de Déu. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Senyor,
tinc necessitat dels teus ulls, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">dóna’m
una fe viva. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Tinc
necessitat del teu Cor, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">dóna’m
una capacitat d’estimar passi el que passi. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Tinc
necessitat del teu alè, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">dóna’m
la teva esperança, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">a mi i
a la teva Església. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Perquè
aquesta Església d’avui <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">sigui
un testimoni davant del món <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">i que
així, aleshores, el món reconegui els cristians, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">per la
seva mirada lluminosa i serena, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">per la
calidesa del seu cor, <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">i per
aquest optimisme indefectible <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">que
s’alça <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">des de
la font amagada i inalterable <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack"></a><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">de
la joiosa esperança.</span></div>
casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-68107496499013325322015-04-10T00:24:00.001-07:002015-04-10T00:24:24.594-07:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDJjx3tBrMrJc3ss9XYptzfWZvVpUMjUeAmwgZ_7H2qBik_DeUhYYWtlsVPRZMxaCDEw0iItPDt_PlRuXPNDFbzQW4ZmoylG9jmXFmqDxqBi-7hZnq8QameLRYEC0A31ezzdijjstcbIoj/s1600/Diapositiva1.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDJjx3tBrMrJc3ss9XYptzfWZvVpUMjUeAmwgZ_7H2qBik_DeUhYYWtlsVPRZMxaCDEw0iItPDt_PlRuXPNDFbzQW4ZmoylG9jmXFmqDxqBi-7hZnq8QameLRYEC0A31ezzdijjstcbIoj/s1600/Diapositiva1.JPG" height="320" width="221" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsQdjJ86rNwcOlc5VoM7FrL0WcoXd_7qyvdtVB_DFh3ON_-lSw15eaShF1w4b97SxZwZQY-y9Twcf3sokaEhyphenhyphenC49pYdUCU5yWqCohuZ46j156wxymbeaJGy6HZnYeo1_1D2AKaxigqIgKM/s1600/Diapositiva2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsQdjJ86rNwcOlc5VoM7FrL0WcoXd_7qyvdtVB_DFh3ON_-lSw15eaShF1w4b97SxZwZQY-y9Twcf3sokaEhyphenhyphenC49pYdUCU5yWqCohuZ46j156wxymbeaJGy6HZnYeo1_1D2AKaxigqIgKM/s1600/Diapositiva2.JPG" height="320" width="221" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGemGdS0EUQRueBi8yEp21Gr_Q0yW5j1gWHdOpfCdRv1PZB4qrl9OlJzq3j4cwFmh2ELCi3LJLw2tZuacGhMNhyphenhyphen1rZpktAo_iQGGygUWbAb4-5HujEwi80AvTL7DsDq0jHVQMrQafT6W-f/s1600/Diapositiva3.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGemGdS0EUQRueBi8yEp21Gr_Q0yW5j1gWHdOpfCdRv1PZB4qrl9OlJzq3j4cwFmh2ELCi3LJLw2tZuacGhMNhyphenhyphen1rZpktAo_iQGGygUWbAb4-5HujEwi80AvTL7DsDq0jHVQMrQafT6W-f/s1600/Diapositiva3.JPG" height="320" width="221" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg31hvJYdjbhQAN0M-iJhRWyRigI_HdOb6GrXJdWrW3P_zMaTlcpSXphyphenhyphenySfygHdSqMY-HwBePHtj4wYiemDma49GgkPAtdH0SUs2f96LoecGjG3EHpwlsA9qzPZzYRP5Z0zAC-s7D9odVA/s1600/Diapositiva4.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg31hvJYdjbhQAN0M-iJhRWyRigI_HdOb6GrXJdWrW3P_zMaTlcpSXphyphenhyphenySfygHdSqMY-HwBePHtj4wYiemDma49GgkPAtdH0SUs2f96LoecGjG3EHpwlsA9qzPZzYRP5Z0zAC-s7D9odVA/s1600/Diapositiva4.JPG" height="320" width="221" /></a></div>
<br />casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-18661139883713365112013-07-07T07:45:00.002-07:002013-07-07T07:46:13.026-07:00Una moral pel nostre temps<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"> </span></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">La posmodernitat ha posat en crisi,
no solament la fe que és el que va posar en crisi la modernitat, sinó la
mateixa raó. Amb això quedem a mercè de l’arbritrarietat subjectiva.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">S’ha produït una pèrdua de referents </span>objectius<span lang="ES"> i universals.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Es vol recuperar la visió evangèlica
per els cristians i la raonabilitat per a tothom. Desvetllar el sentit de
la conciència.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">S’ha de cercar un equilibri entre els
dos aspectes: subjectivitat i objectivitat.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Els grans valors, però han d’aterrar
en les realitats concretes.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">No sempre hi ha una resposta a les
qüestions que plantegen la bioètica i altres dels confins amb les ciències
neurològiques.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">S’ha de saber discernir i hem de ser
cauts per insuficiència de dades o de certeses en els terrenys científics.
Hi ha d’haver una actualitizació permanente.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Atenció als “signes dels temps”.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Una moral que escolti.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">¿Què he de fer de bé per als altres?
(sempre hi ha implícita la resposta envers els altres).<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">No ser massa absoluts.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Atenció preferent a les injustícies i
a les insolidaritats.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">S’ha de mantenir en actitud permanent
de recerca sincera.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Hi ha situacions en que no es permet més
que actuar “pel mal menor” o per la gradualitat.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">No podem forçar situacions límit o
heroiques.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Hem de tendir al bé ideal, però a
pasos.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Hem de pretendre una ètica
reflexionada en i des de la comunitat.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Oberts a l’acció de l’Esperit, que
ens fa adults en l’ètica.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Atenció a la sensibilitat femenina,
hi ha hagut un predomini de visió masculina.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Una ètica que escolti el clam dels
pobres, dels inatesos.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Una moral profètica: que denuncïi i
que anuncïi.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Que no sigui pessimista, sinó oberta
en la recerca del bé.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Una moral que animi.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Que cerqui valors alternatius.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Que presenti l’Evangeli com a
experiència alliberadora.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Una moral política (que ressalti la
dimensió social); participativa, inclusiva, preferencial.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Questionadora dels “privatismes” de
la cultura liberal-burgesa.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Una moral centrada en el cor, centre
unificador de <st1:personname productid="la persona. Ideal" w:st="on">la
persona. Ideal</st1:personname> de convivència.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Una moral més pneumatològica, més
antropològica. Una moral que es deixi interpel·lar per la psicologia
moderna, més entenedora dels aspectes profunds de la psiqué.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Més de virtuts que de valors. Més
actitudinal.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Una moral básicament misericordiosa.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Un moral relacional amb Déu, els
altres, amb la natura.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Una moral humanitzadora.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Que sigui creïble: de plausibilitat
racional.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Un moral de major coherència.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Que respecti l’autonomia, que doni
gran importància al diàleg.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">De dimensió universal: atenta als béns
comuns.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">De concert i concordància per a una
moral universal.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">De mínims (iguals per a tothom) i de
màxims (invitació a una vida de plenitud).<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">No impositiva per a tothom. Invitació
a la moral que ve de l’evangeli.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">D’ecumenisme moral (Decalració de
1993): no mataràs (vida); no robaràs (coses); no desitjaràs la parella del
teu proisme (pulsió sexual); no mentiràs (autenticitat de la paraula, base
per a les relacions humanes).<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Una moral de recuperació d’una
relació adecuada amb la nostra terra (relació amb tot: ecologia); dimensió
global de tot. Problemes i solucions de conjunt. Idea d’interrelació de
tot amb tot i amb tots.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">La “subjectivació” de tot: l’univers
és viu. No són coses, són energies. No són objectes.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">El bé individual i el bé col.lectiu són
interdependents<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Una ètica de “compassió” universal i
comunió: el sofriment aliè és també nostre. <o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Aportació a la construcció de la
dimensió universal de la moral: una moral que dialoga. Diàleg
d’intercanvi. Déu és dialógic<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Capacitat d’escolta, de comprendre
des de l’altre (empatia)<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Capacitat de valorar les diferències.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Comunió, no la lògica de <st1:personname productid="la possessi. Igualtat" w:st="on">la possessió. Igualtat</st1:personname>
en la dignitat.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Contra la violència, contra la lògica
del domini.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Suposa una pedagogia del creixement,
atansament, la pràctica de la “proximitat”.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">No pessimista, sinó esperançadora.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Tensió entre el “ja sí”, però “encara
no”. Tensió escatològica.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">La moral suposa capacitat de
discerniment.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Una moral que es decanti més sobre
l’espiritualitat que no pas sobre el moralisme. <o:p></o:p></span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Una moral que es comprovi en el tenir
eficàcia històrica</span></li>
</ul>
<div>
<i><span style="color: blue;">(Josep Mª Balcells)</span></i></div>
casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-66988302249815937902013-06-25T23:59:00.001-07:002013-06-25T23:59:15.090-07:00Comiat del P. Josep Mª Balcells<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; font-size: 11pt;"><b><span style="color: blue;">TOCA DIR
ADÉU</span></b></span><span style="font-family: 'Lucida Console'; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Arial; font-size: 11pt;">
Són </span><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt;">gairebé
entre set i vuit anys d’estar amb tots vosaltres, i ja ha sonat la campana tot
fent el repicó.</span><span style="font-family: 'Lucida Console'; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11pt;">
Aquesta vegada començo <st1:personname productid="la Missa" w:st="on">la Missa</st1:personname>
–és un dir- ben bé a l’inrevés, amb la més sentida, plena de nostàlgia i de
caliu per la <b>benedicció final. </b>Un dia havia de ser l’última. Us asseguro
que em surt del cor i que la faré durar tot el que pugui.</span><span style="font-family: 'Lucida Console'; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11pt;">
Perquè per a mi, inexpert en qüestions parroquials, ha estat una autèntica
benedicció haver pogut compartir amb vosaltres d’una manera o altra aquesta
tongada d’anys. He fet el que he pogut, d’això en podeu estar ben segurs. Fent,
fent, un va aprenent l’ofici (ministeri) i de “manobre” va guanyant
experiència, encara que la “cosa pastoral” no hagi anat massa enllà. El que sí
puc dir és jo m’hi he trobat molt bé, encara que sóc una mica maldestre per
aprendre’m els noms, i això m’és un contratemps. Què n’és de bonic poder
dirigir-se a qui sigui pel seu nom propi. M’ho he perdut.</span><span style="font-family: 'Lucida Console'; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11pt;">
Vaig venir amb la idea de no descol·locar ningú. Tothom tenia la seva feina i
ben servida. Jo em reservava els buits de serveis que quedaven mentre anava
beneint el fructuós treball que feien els que vaig tenir per companys i
germans, sobretot el P. Bayó, el P. Beltran, el P. Quim. Tothom dedicat a la
feina, que no era pas poca. A ells i a tots els que han anat seguint després,
moltes gràcies. No em vull descuidar de ningú, de manera especial dels laics,
gran suport de la parròquia: ¡Què seríem sense ells! No hi ha col·laboració
petita: agraïment de cor a totes i tots. Hem pogut conviure amb dignitat i
cortesia, tot i que la casa és un gran encreuament de vida.</span><span style="font-family: 'Lucida Console'; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11pt;">
Potser us he donat massa papers, més dels que convenien. Cadascú té la seva
dèria... Fins aquí arribaren les aigües.</span><span style="font-family: 'Lucida Console'; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11pt;">
Crec que la parròquia queda en molt bones i ensinistrades mans. Desitjo que
aneu seguint fent el <b>camí de la fe</b>, cada vegada més conscients i
compromesos.</span><span style="font-family: 'Lucida Console'; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11pt;">
El capítol dels agraïments personals és molt gran i me’l guardo al cor, per
anar-lo repassant de tant en tant. Hi ha figures sobresortints. No podia ser d’altra
manera. Ells i elles ja saben que he valorat tot el que havien fet i que espero
seguiran fent. Crec que hi ha singularitats que bé mereixien el meu particular
aplaudiment. Heu de saber que aquest l’he anat fent a mesura que les coses de
valor s’anaven fent. Us recordaré sovint, presents i absents, perquè la
vertadera parròquia serà la de “l’altra riba”. Allí un dia ens aplegarem: això
és el que Déu Pare vol. Ho sé pel cor i pels llibres.</span><span style="font-family: 'Lucida Console'; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11pt;">
I ara les paraules finals: ¡Germanes i germans, quedeu-vos-en en pau! Que jo
aquesta beneïda pau, ja me l’heu donada tantes vegades i de tantes maneres.
Fins sempre.</span><span style="font-family: 'Lucida Console'; font-size: 11pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial; font-size: 11pt;">
<i><span style="color: blue;"> Josep
M. Balcells</span></i></span></div>
casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-25422677048422972572012-11-30T23:42:00.001-08:002012-11-30T23:44:26.218-08:00Aproximacions al CREDO -4-<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"> <b>APROXIMACIONS AL
CREDO 4 Creador del cel i de la terra</b><o:p></o:p></span></div>
<ol start="1" style="margin-top: 0cm;" type="1">
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Tot el que existeix, existeix per
Déu. Des de l’origen, la creació és com el bressol que espera el naixement
de l’home.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">La vocació de la natura és fer més
humà l’home i viceversa.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">La humanitat ha portat l’espera de
Déu entre nosaltres. Ha estat el bressol de Jesucrist.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">El món és bell, bo, veritable, u:
aquests són les característiques del món i de l’home. ¿Per què no de tot
home o dona?<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">L’home és el guardià, el jardinaer,
l’hortelà el conreador de la natura.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="PT-BR">La natura també serà redimida.
Com? </span><span lang="ES">No ho sabem. És
paraula de Pau<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">¡Tot és vostre, però vosaltres sou de
Crist i Crist és de Déu (I Cor 3, 22-23)<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Déu es presentat com el Déu de
l’univers; l’univers és el cosmos, un tot harmònic.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Preservar la natura és conrear-la,
potenciar-la. Cal pensar en els que vindran.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Mirar i admirar la natura porta al
goig, omple l’esperit, va lligat a la bellesa.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Tot lloa el Senyor. Són
freqüentíssims els salms d’admiració, de lloança, d’acció de gràcies.
Afccionem-nos a l’esperit dels salms!<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">La natura és un bon camí d’accès a
Déu.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Déu es presenta també com a
terrissaire. No sols ho fou, ho és i ho seguirà fent. Evidentment això és
un dels molts antropomorfismos usats per parlar de Déu.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">La creació es va fent, és una creació
dinàmica i progressiva.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">La gran meravella de la creació és <st1:personname productid="la vida. Tota" w:st="on">la vida. Tota</st1:personname> vida.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Segons el Gènesi (capítol 1er.) tot
ha estat creat <i>per <st1:personname productid="la paraula. Ho" w:st="on">la paraula<span style="font-style: normal;">. Ho</span></st1:personname><span style="font-style: normal;">
volgué, digué que fos i fou fet.<o:p></o:p></span></i></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Tot ha estat fet “a lloança de la
seva glòria”. (Ef. 1, 12, 14)<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Déu creà el visible i l’invisible. És
més prodigiós tot el món de l’invisible. Jo així ho crec. Seria bo d’enumerar
per a un mateix aquest món…<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">L’home és l’últim de la creació
segons el primer capítol del Gènesi, d’acord amb el sentit simbòlic dels
set dies. Hi ha una volguda progressió entre els dies. És un poema.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Hi ha unes lleis físiques, també
altres de morals que fan de la creació un harmònic de Déu.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Déu creà el món de la fe i també de
la ciència . Tots dos es complementen. Cap d’ells s’ha d’extralimitar. Són
àmbits diferents, però s’expliquen i es donen profunditat i s’agermanen.
Les fronteres són movibles quan la ciència dóna verificacions…<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">La Bíblia i la Ciència donen i
proposen dues perspectivas del món i dels homes. La bíblia s’interessa pel
per què de les coses; àdhuc pel per a què. La ciència es pregunta pel què
i com. El sentit el troba l’home en Déu.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Déu crea, conserva i governa.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Univers vol dir unitat, que fa un
tot, que tota part participa del tot i que el tot està en <st1:personname productid="la part. No" w:st="on">la part. No</st1:personname> és important
únicament el qui i el què ; també ho són i més el per a què i el quan i el
quant.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Tota la bellesa creada per l’home és
la participació del Déu de tota bellesa.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">La veritat de tot és amagada, és un
secret a descubrir; mai ho serà del tot. Falten emcara molts i molts
eureka1!<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">La llibertat de l’home valida la
llibertat de Déu i viceversa.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">El mal existeix. És un gran problema
i un gran misteri.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Déu és omnipotent però ho és
autolimitant-se a la llibertat humana i a un món que s’està fent i seguirà
fent-se. Déu ho ha fet tot condicionat, per pròpia decisió.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">L’home és tant creació com ho és un
arbre i una flor.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">L’home és autocreació constant,
cocreador. Participa en certa manera tant de la potència de Déu com de la pròpia
finitud, Perquè és lliure, però també amb tot un seguit de condicionants i
de limitacions.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">L’home és la veu i la conciència del
creat. Ell té la paraula de la poesia de saber-ne els secrets, de saber-ne
treure profit, de conservar-la,
perquè es pot convertir en un regal enverinat, si el dilapida
ecológicament. N’és la mà i n’és el cor. Amb ells crea.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Estem en permanent descoberta dela
profunditat de <st1:personname productid="la creaci. Descobrir" w:st="on">la
creació. Descobrir</st1:personname> és literalment desvelar, treure el
vel o els vels que amaguen <st1:personname productid="la realitat. Aix" w:st="on">la realitat. Això</st1:personname> no s’acabarà mai; sempre hi
ha un més endins i un més enfora, sempre hi haurà un nou i admirable
lligam que desconeixíem.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="FR">Essent Déu u i tri, tot porta aquests
dos segells: de la unitat de fons i de la varietat de formes i figures. </span><span lang="ES">“La bellesa salvarà el món
(Dostoievski). La bondat el salva. La veritat el va explicant i cada
vegada veiem més que en el fons tot es regit per una unitat que bé es
podria traduir com a “comunió”.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Ningú pot usurpar la facultat de <st1:personname productid="la creaci. N" w:st="on">la creació. N</st1:personname>’és
participació sempre, però només.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Déu patent , Déu amagat. Es
corrresponen. Mai s’arriba al final de res. Acostar-s’hi és el gran goig
del viure. Déu és epifànic.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">La paraula de Déu no para mai de dir
que “es segueixi fent-se tot”. És provident amb les autolimitcions que Ell
mateix s’ha imposat.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Tot propènd cap a un final que serà,
segons Pau, com un nou principi, una re-creació.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Déu és fi, finíssim. Una flor només
és un poema. Nosaltres som els qui posem el des-acord, els que desafinem.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Déu és respectuós, perquè és amor.
Respecta el pecador per manifestar-li que el sap i vol perdonar-lo. Déu és
més gran perdonant que creant. Cada perdó és una refeta, com si haguéssim
nascut de nou.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Si el món físic és tan bonic i
espectacular; si el món psíquic és tan profund i matisat, ¿Què no serà el
món espiritual? Aquesta riquesa potencial la portes dins, és ben teva, si
la treballes.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">La fatalitat no existeix, el destí no
força ningú, la predestinació <st1:personname productid="com a pedagogia" w:st="on">com a pedagogia</st1:personname>, no com a finalitat, sí que
existeix; té nom de llibertat, d’ètica.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">El bé de Déu és la roca de <st1:personname productid="la fe. Si D←u" w:st="on"><st1:personname productid="la fe. Si" w:st="on">la fe. Si</st1:personname> Déu</st1:personname> no estimés no
seria Déu.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">La creativitat és el que més ens
atansa a Déu com a creador. Es pot ser creatiu en tots els àmbits de la
vida.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Déu crea del no-res; l’home crea
ordenant el creat, descobrint-ne les lleis, creant esperit i formes.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Noti’s el sentit etimològic de la
paraula col·laborar: treballar juntament amb… “El meu Pare continua
treballant, i jo també treballo”. Nosaltres també podem treballar amb el
Fill i la inspiració en el nostre treball prové de l’Esperit Sant.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">No tot el que és possible és
desitjable i factible per honorar l’ètica del ser i el fer evangèlic i
humà diria.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">El pecat es fa possible des del
moment en que hem estat creats lliures.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Que el bé sigui honorat. És
l’exclamació del Gènesi: “I veié que tot era bo!”<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Té més mèrit un món que pot fallar
per maldat humana que no pas un món que fos tan perfecte que seria inert,
no seria digne de Déu. La creació perfecta és només digna del déu teista,
del déu de la raó, dels raonaments…<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">L’home no és un déu. L’home és una
criatura, li són marcats uns certs límits; quan els força i els vol
traspassar és quan vol ser i fer com déu. Aleshores peca, s’autodestrueix.
Rompre tota harmonia és un pecat.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Fem un món nou; és possible, perquè
tot és perfectible. De nosaltres depèn.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">El món és trencadís: n’hem de tenir
cura. Començant per nosaltres mateixos, natura, cultura, espiritualitat,
fe i amor.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Sense Déu la creació es degrada,
perquè perdem la dimensión de ser tan sols administradors.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">“El nostre auxili és el nom del
Senyor ue ha fet el cel i la terra”<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Els salms estan plens de referències
a Déu com a creador.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">“Fem l’home (i la dóna) a imatge i
semblança nostra”.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">El Déu dels “exèrcits” té el sentit del
cel i tot el firmanent: Sabaoth.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">“El cel és el meu tron i la terra
l’escambell dels meus peus”.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">¿No ho ha fet tot la meva mà i per
això tot existeix?<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">“Qualsevol regal de preu i qualsevol
do perfecte ve de dalt i devallla del creador dels astres lluminosos, que
mai no sofreix cap alteració ni cap eclipsi per canvi de posició” (Jm 1,
16-18)<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Déu és la vida mateixa, un absolut de
comunicació i de relació i d’amor.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Déu estima perquè crea i crea perquè
estima entranyablement; dador de vida.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">“La glòria de Déu és que l’home
visqui”.(sant Ireneu)<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">No hi ha amor si no hi ha llibertat, per això Déu ens ha
creat lliures per “poder” estimar.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">“Déu crea els homes com els mars
creen els continent: retirant-se (Holderlin) Déu no s’hi interfereix.
Estimar és deixar que l’altre sigui lliurement ell. No interferint com Déu
ho fa en nosaltres.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">La Bíblia no és ciència , és
conciencia.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Déu en crear l’home s’ha constituït
en alliberador.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Déu vol l’humanització de l’home, que
arribi a ser-ho el més possible.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Humanitzar la humanitat a partir del
proïsme. (Casaldàliga)<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Déu és transcendent, és també
immanent al mateix temps. Exclou tot dualisme i tot panteisme.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Déu entrant en e l joc de la creació
té tanta “necessitat” de mi com jo la tinc d’Ell.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Per a Déu crear és donar, donar-se.
Déu té fe en nosaltres, la seva paternitat té el sentit ple, el més ple
que pot tenir la paternitat més joiosa lligada a l’esperança de plenitud
de vida que es por esperar d’un nou nascut. Té expectativas, ¡les té!<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Ara resulta que és Déu qui creu,
espera i estima molt més que a l’inrevés.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">“Creure en el Creador del món
significa aceptar, amb esclarida confiança que el món i l’home no queden
sense explicar en la seva última causa, que el món i l’home no han estat
llençats absurdamene del no-res al no-res, sinó que en la plena totalitat
estem plens de sentit perquè tenim en Déu la nostra causa última, el nostre
Creador i el nostre autor. Som obres de Déu signades, obres d’autor.<o:p></o:p></span></li>
</ol>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt;">
<span lang="ES">Estem fets per a “fer-nos”. Som iniciats, esbossats només; ens hem de fer i
de construir, ens hem de cultivar, cridats a ser obra d’art. Deixem-nos fer…<o:p></o:p></span></div>
<ol start="76" style="margin-top: 0cm;" type="1">
<li class="MsoNormal"><span lang="PT-BR">Som terrissa, som vasos
d’argila, som fràgils. </span><span lang="ES">Tota
bellesa és frágil . Hem d’anar amb compte per a no trencar els somnis que Déu
té per a cadascun de nosaltres.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Hi ha una segona oportunitat.
Recreació per part de Jesucrist. Les paraules que s’usen són clarament
genesíaques: Nou Adm, recreats, vida nova, redimits.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Ara és l’hora de llegir molt a poc a
poquet “L’Himne de l’Univers o La Missa sobre el Món” de Teilhard de
Chardin: “Una vegada més, Senyor, ¿quina és la més preciosa d’aquestes
dues beatituds: que totes les coses em siguin un contacte amb Vós, o bé
que sigueu tan “universal”, que pugui trobar-vos en tota criatura?<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">“Incapaç de barrejar-se i de
confondre’s en res amb l’ésser participat que sosté, anima i relliga, Déu
és a la naixença, a la creixença, al terme de totes les coses”.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal"><span lang="ES">Acabem amb aquest text tan bonic del
cardenal Suenens:<o:p></o:p></span></li>
</ol>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"> “Sóc home d’esperança, perquè crec
que Déu és nou cada matí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"> Perquè crec que crea el món en
aquest mateix moment. No l’ha creat en
un passat llunyà i no l’ha perdut de vista des d’aleshores.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"> Això passa ara: cal, doncs, que
estiguem disposats a esperar l’inesperat de Déu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"> Els camins de la Providència són tot
normalment sorprenents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"> No som presoners del determinisme ni
dels ombrívols pronòstics dels sociólegs.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"> Déu és aquí, a prop nostre,
imprevisible, i amant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"> Sóc home d’esperança, i no pas per
raons humanes ni per optimisme natural. Sinó simplemente, perquè crec que
l’Esperit Sant actua a l’Església i en el món, fins i tot on el seu nom és
ignorat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"> Sóc optimista perquè crec que l’Esperit
Sant és sempre creador. Dóna cada matí, a qui el sap acollir, una llibertat
tota fresca i una nova provisió de joia i de confiança.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"> Jo crec en les sorpreses de
l’Esperit Sant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"> El Concili va ser una sorpresa i el
Papa Joan també.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"> No ens l’esperàvem gens.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"> ¿Qui gosaria dir que la imaginació i
l’amor de Déu s’han esgotat?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"> Esperar és un deure, no és un luxe.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"> Esperar no és somniar. És el mitjà
de transformar un somni en realitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="ES"> Feliços els qui tenen l’audàcia de
somniar i que estan disposats a pagar el preu, perquè el seu somni prengui cos
en la història dels homes”.<o:p></o:p></span></div>
casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-68253044475904185502012-11-29T09:25:00.001-08:002012-11-29T09:25:12.313-08:00Aproximacions al CREDO<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh59oa2Iodr4_UIC8IlUWxhHIfmOYeZh0Gq6MHLOYv_TMM2GH9Rq_6DYTAKZqlUATMedYvpDzdEpRerkUaj7-SiOq0EVAlwwv52FkQSCc3pkTOkt79SYR_iJKs9jonxPepW1qkJ5IDfrb7_/s1600/credo1b111.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsNnub-xhTE5f5uJZ-1cmsjvMgSeknXjEN2difbdYAk0Ml-D_qLSwICXs06ADUy6s7Yjpgqll9CYBalkKeQvY9ri_HU_vmD2iSWKS4BcSqlmQdTwVn7ktxPfklB7prIifLre1vYD3fINSy/s1600/credo1b111.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbhiZ3YazH6lQ9hDCueTfQ8gxjTGaSjPcJHhpxMkTIdw1rjmP1VN7j1C7HD802FnmqnX4KqbLGeMC9FwNtXuur2b5DyTMQDUVw1-gRb2_XWdG1s8cAj4C3LNgnLSD6qPg18BN-UUNCBbFS/s1600/Diapositiva1.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbhiZ3YazH6lQ9hDCueTfQ8gxjTGaSjPcJHhpxMkTIdw1rjmP1VN7j1C7HD802FnmqnX4KqbLGeMC9FwNtXuur2b5DyTMQDUVw1-gRb2_XWdG1s8cAj4C3LNgnLSD6qPg18BN-UUNCBbFS/s400/Diapositiva1.JPG" width="400" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbhiZ3YazH6lQ9hDCueTfQ8gxjTGaSjPcJHhpxMkTIdw1rjmP1VN7j1C7HD802FnmqnX4KqbLGeMC9FwNtXuur2b5DyTMQDUVw1-gRb2_XWdG1s8cAj4C3LNgnLSD6qPg18BN-UUNCBbFS/s1600/Diapositiva1.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_t_RVUCfbCapv49w5Kx-ifowxdCHVvu1_qjoJ69eK2-x6smy1EWQXYvo4P8-frcEp0nVbejOXsd7EvecoFizInkOtid-Py25rvv-snbDMmdJhwR5T2IHvNIXgcT9XofzQuu1GFKWrScwh/s1600/Diapositiva2.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_t_RVUCfbCapv49w5Kx-ifowxdCHVvu1_qjoJ69eK2-x6smy1EWQXYvo4P8-frcEp0nVbejOXsd7EvecoFizInkOtid-Py25rvv-snbDMmdJhwR5T2IHvNIXgcT9XofzQuu1GFKWrScwh/s400/Diapositiva2.JPG" width="400" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_t_RVUCfbCapv49w5Kx-ifowxdCHVvu1_qjoJ69eK2-x6smy1EWQXYvo4P8-frcEp0nVbejOXsd7EvecoFizInkOtid-Py25rvv-snbDMmdJhwR5T2IHvNIXgcT9XofzQuu1GFKWrScwh/s1600/Diapositiva2.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">________________________________________________</a><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL4CJDING-ODxT7SNuP4ud7O9bh7lIRs0u1IVjF_gDL6GoFIVwhpa-GjN5DfQcMqgsecqqjONaJXNMT1UfTLU1BeMZS9gL33zBLSo6KNKmskTA7MwHX-7vsX348duT4NBLsmT32Vh9qV1t/s1600/Diapositiva3.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL4CJDING-ODxT7SNuP4ud7O9bh7lIRs0u1IVjF_gDL6GoFIVwhpa-GjN5DfQcMqgsecqqjONaJXNMT1UfTLU1BeMZS9gL33zBLSo6KNKmskTA7MwHX-7vsX348duT4NBLsmT32Vh9qV1t/s400/Diapositiva3.JPG" width="400" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL5yzCrICHePCjq8K1Hp0T4ZBaLGJBcp4Z9YNLyQEzy_vQo2Zk-sL3veZmNUpXM3izKGGDTzDf4zPYKAZdDMPDRIZPgpBLshKaG7p05CaaxjEbMSdGzXA8v0oqduFwZNDnPxVXOLu3KlQ0/s1600/Diapositiva4.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL5yzCrICHePCjq8K1Hp0T4ZBaLGJBcp4Z9YNLyQEzy_vQo2Zk-sL3veZmNUpXM3izKGGDTzDf4zPYKAZdDMPDRIZPgpBLshKaG7p05CaaxjEbMSdGzXA8v0oqduFwZNDnPxVXOLu3KlQ0/s400/Diapositiva4.JPG" width="400" /></a><br />
<br />
<br />
casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-38728038836146486482012-02-13T23:24:00.000-08:002012-02-13T23:41:55.895-08:00Torralba<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8cc_YoiJ5bC38k3mu-JzwPEmJ20gTpyrxKaaTzjwhgLz1Rp5Eljuj8zyjM72m2OeXjjXXs28mHv1Z0b_RCx-klnd3SFZ9MJnlzAxG67VinbvLpnghuYezylh18_WYG4WOk3zn2uUsZTR7/s1600/torralba1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5708893070351390002" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 378px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8cc_YoiJ5bC38k3mu-JzwPEmJ20gTpyrxKaaTzjwhgLz1Rp5Eljuj8zyjM72m2OeXjjXXs28mHv1Z0b_RCx-klnd3SFZ9MJnlzAxG67VinbvLpnghuYezylh18_WYG4WOk3zn2uUsZTR7/s400/torralba1.jpg" border="0" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3itYzhqTGp0_l9kNXqzfkUp6-y-pgut2k3-sKc3N04k9Fp5ttuZpiD5CqCWqJXr6wVjYNDwWhjQuH8xk8uj-T7UW7FVIrqndvOGmDIlEBnV4SH2Z-LkogLpxp4BW2jq7AZfLXb_rSXV-t/s1600/torralba2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5708893000035773410" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 277px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3itYzhqTGp0_l9kNXqzfkUp6-y-pgut2k3-sKc3N04k9Fp5ttuZpiD5CqCWqJXr6wVjYNDwWhjQuH8xk8uj-T7UW7FVIrqndvOGmDIlEBnV4SH2Z-LkogLpxp4BW2jq7AZfLXb_rSXV-t/s400/torralba2.jpg" border="0" /></a>casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-37639881050226798792012-01-26T04:40:00.000-08:002012-01-26T04:44:08.754-08:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyCxfZjDWohbOPePRA-vQZzfyDAhvyZA9Tqgm2hMOHNCdRmHARr-Xt0tsKpnLWzPE8-HzEkxGJ0LfZ2CQ4Bs4S7ZppaOLyHgKKiC9RdHsFKgltZvaFZFdoq3mdMI78SLuuMbP9BxP6U6pQ/s1600/img009.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5701920439894250914" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 291px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyCxfZjDWohbOPePRA-vQZzfyDAhvyZA9Tqgm2hMOHNCdRmHARr-Xt0tsKpnLWzPE8-HzEkxGJ0LfZ2CQ4Bs4S7ZppaOLyHgKKiC9RdHsFKgltZvaFZFdoq3mdMI78SLuuMbP9BxP6U6pQ/s400/img009.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMWF1yDIT43HwYiYA0swbDU7-1ibyFK_cYc83hVmClx6T9Modg1-GVZBi7TCuc5mdpSbK_D-gCHNGC3Y7LDt0D34lYxIQHEGmwYkk595inRvDsnVljQBP-6FPXDoNilrflGga3W_YSpNIs/s1600/img008.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5701919917906888530" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 291px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMWF1yDIT43HwYiYA0swbDU7-1ibyFK_cYc83hVmClx6T9Modg1-GVZBi7TCuc5mdpSbK_D-gCHNGC3Y7LDt0D34lYxIQHEGmwYkk595inRvDsnVljQBP-6FPXDoNilrflGga3W_YSpNIs/s400/img008.jpg" border="0" /></a></div>casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-50604353562009683762011-12-31T07:45:00.000-08:002011-12-31T07:47:08.120-08:00<div align="justify"><strong><span style="color:#000099;">SEGUINT LES PETGES D’EN TORRALBA (5)<br /></span></strong><br />L’Expressió anacronisme no solament té aquesta connotació de ser cosa desfassada, relíquia d’uns temps no sols pretèrits sinó passats, marcits, depassats. També si la valorem des d’un punt de vista estrictament etimològic podríem dir ben bé cosa “de fora, de més amunt de tot temps”. Si no és privatiu d’un temps històric determinat, podríem dir que és perfectament vàlid per a tots els temps. Penso que s’adiria millor a l’essència del cristianisme, que essent vàlida per a tots els temps, mai s’esgotaria en cap temps recorregut. Seria la paradoxa de que, essent profundament temporal, superaria sempre les expressions limitades de cada temps. Ni qualsevol temps passat és el millor, ni el futur, per ser-ho, no té cap garantia de ser millor. Jesús és l’Amo i Senyor de tots els temps. Ell n’és l’Alfa i l’Omega. Encarnat, sí, Ressuscitat també. No compten els temps, sempre queda obert a vivències personals o de grups concrets que no van marcades pel kronos, sinó pel kairós. La gràcia s’envola i endinsa allà on no compten temps de rellotge, sinó d’aquell present que quan és autèntic es pot donar en qualsevol dels “ara i aquí”. La veritat, deia von Balthasar és polifònica, ho és també aquesta vivència cristiana, més enllà d’on es dóna. Hi ha un punt d’intemporalitat que plana més que una història de temps i llocs heterogenis. Defenso que el cristianisme és, d’una part tan humà que té sempre arrels “d’un temps i d’un país”, però que és al mateix temps tan atemporal que supera les contingències, perquè es fa transcendent. És “l’ara i aquí”, però i més. Una manera de transtemporalitat de que gaudeixen les coses divines en Crist. El cristianisme quan és autèntic és sempre novetat i sorpresa. Dic sempre: aquí o allí, ahir, avui, demà i demà passat.<br /><br />Res més lluny de la repetició que es gasta en ella mateixa. El context és a tenir en compte, sí; però el jo és sempre el jo, tot i essent la circumstància variable, mudable. Condiciona però no fins al punt de ser condició de possibilitat o d’impossibilitat. L’autenticitat en tots el cassos és el barem vàlid, més que no pas la historicitat d’un abans o d’un per venir<br /><br />La novetat en el sentit de moda, com allò que ara “toca”, no vol dir de cap manera allò bo i millor. Tantes vegades és ben bé a l’inrevés. Tatuatge avui, correm-hi tots. Ara la cua es fa per treure-se’ls. I així en tantes coses i àdhuc suposadament pensaments. Moda, bluf...<br /><br />¿Qui ho ha dit que el cristianisme és cosa d’abans? No seria millor dir que és de sempre i que no s’esgota en les vivències hagudes i que no és de “mai”, d’una manera complerta. Tot el més són aproximacions. Ja ho diu en Torralba: No en serem mai, de cristians, del tot; només serem sempre aprenents, que no és pas poc...<br /><br />El cristianisme veritable és una crida permanent al més i millor; en una paraula, a la qualitat en el viure. Cada vegada menys ideologitzat, més lliure, certament en “la llibertat dels fills de Déu”. Per exemple quan Rahner diu l’expressió: “Els cristians del segle XXI o seran místics (experimentadors de Déu) o no seran” vol dir que avui el que preval pels homes contemporanis és l’experiència, no el saber de cor el catecisme ni els rituals. Se’ns demana autenticitat i no val la fluixa identificació amb un grup. O s’intenta ser de veritat, per bé que sempre en el més o menys de l’intent o bé ja no es valora. Per això estem en temps de testimonis, no de mestres (Pau VI).<br /><br />Ja han passat els temps d’identificació per ser “practicants”. Avui és la vida la que practica o no. Ara el metro-patró és l’evangeli. I l’evangeli pràctic: el de Mateu 25, 31ss. on es posa de relleu que Jesús s’identifica amb els petits i marginats. Per això Càritas és una excel.lent demostració de que el cristianisme és el motor més pur del que és cadascú. I no ens podem refugiar en l’anonimat del “entre tots ho farem tot” indiscriminat. O hi ets en aquest anònim o no hi ets.<br /><br />La ciència és el gran “alibi” dels nostres temps. La ciència té de bo que és permanentment una hipòtesi de treball i d’entesa, fins que no sigui substituïda per una nova hipòtesi que doni noves explicacions dels fets. Fa temps que ha esdevingut humil. No ho explica pas tot, i això la porta a investigar de nou: és un no parar. Aquesta actitud de recerca permanent ens ve a dir que més enllà de la “realitat” hi ha un altre món d’intangibilitat. Es podria dir que tot està ungit de misteri. Ningú té la clau del saber definitiu. Són els savis de veritat els que arriben a dir: “només sé que no sé res”. Sempre al brocal del misteri, abocat Unamuno al pou dels dominics de Sant Esteve de Salamanca... Siguem humils en el saber i el no saber. En el creure i en el no creure. En el fons no fem més que el que va dir el concili Vaticà II: Sempre oberts, cap enfora i cap endins. L’Església sempre resta “reformanda” com a institució humana que és. Som nosaltres els que ens hem de reformar i reformular a mesura que anem tenint experiències de Déu més intenses... El Regne de Déu és sempre incoatiu. Tot està en trànsit, però hem de saber transitar, no ens podem parar i dir: “¡Ja ho tinc! Això és definitivament el que és”. Massa pretenciós, poc humà. El canvi és una característica ben humana. Però ja ens adverteix la saviesa de segles: La naturalesa no fa salts mortals; és progressiva, va endavant, malgrat moments foscos com la cara amagada de la lluna.<br /><br />Si hi féssim intervenir més la gràcia (kairós) que ens és donada, entendríem molt més i millor la precarietat i també les possibilitats del nostre viure cristià. Seríem més creïbles a ulls externs i més humils i esforçats a ulls interns. Ser cristià és per a cadascú que s’hi ha sentit cridat el millor que li podia esdevenir. Per això en donem gràcies integrals i integradores de tota la nostra vida viscuda i per viure.<br /><br />En aquestes que llegeixo al diari la columna de Pilar Rahola que es titula: Elogi de la tradició. Ella que no s’amaga de ser agnòstica (tendra hi afegeixo jo) fa una repassada a les postures menyspreadores de la progressia que volia refer el món i que l’ha ajudat a desfer-se en tantes coses. Comença així, en el seu estil una mica massa irònic, però que hi toca, vaja que hi toca: “Un dels mals que ens ha llegat l’empanada col·lectiva del 68 ha estat el menyspreu als hàbits que s’inscrivien en un pensament fort de la vida. Conceptes com ara família, autoritat, tradició foren gravats amb la lletra escarlata de l’adulteri progressista i va passar a formar part del llegat de la dreta ultramuntana. És a dir, no entengueren que estaven davant d’hàbits humans arrelats i molt efectius per a la felicitat de la gent, i varen provocar l’enorme desconcert que ara ens tenalla”... I passo al darrer paràgraf: “¿No és progrés la capacitat de millorar el present bo i partint del respecte al passat? Allò que som i allò que hem estat. La tradició és això, un cant a la dignitat de la nostra identitat, un homenatge a les generacions que ens han construït. Menysprear-ho en nom del progrés no millora la societat. Només la fa més perduda, més trista i més desconcertada”.<br /><br /><em>Bé ja anirem continuant, que anem per bon camí... </em></div>casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-24404302002680047412011-12-31T07:44:00.000-08:002011-12-31T07:45:28.074-08:00<div align="justify"><strong><span style="color:#000099;">SEGUINT LES PETGES D’EN TORRALBA (2</span></strong>)<br /><br />¡Em fet sort! Quan ara Escriche, ja he vist que al Full Dominical va seguint en Torralba fent comentaris sobre la seva obra, tal com prevèiem i desitjàvem. En el capítol que comenta avui ens parla de la fascinació de les religions de l’Extrem Orient. Estem vivint un fenómen de permeabilització en les nostres creences en contacte i osmòsi amb les savieses ancestrals de la Índia, la Xina i el Japò. Això no és d’ara, ja foren visitades iniciàticament, des del segle passat per escriptors de vàlua i esdevingudes després com un moviment gairebé contracultural. No poso exemples, però són de sobres coneguts. Ara, ja suposa una mena de pluriferació que abasta molta gent, àdhuc de casa. Alguns hi cerquen escalfor en la intempèrie que pateix aquesta cultura occidental que ha occit tradicions, sense haver-les conegut potser, o bé pel fenómen dels contrabalenceigs d’epoca… Hi ha gent que en el desert de les religions està cercant el contrapès al món làs d’avui, meaterialitzat, en una com invitació a activar un millor funcionament del cos i de la ment; i en certes pràctiques hi troben salut i serenor físiques i mentals i es podria dir, sense haver-les viscudes abans des de la base de les fes tradicionals i de lurs espiritualitats. Diu l’autor: “Augmenten el nombre de persones que se senten atretes a practicar formes d’espiritualitat provinents de l’Extrem Orient, unes formes que inclouen harmònicament l’exercitació del cos i de la ment, el control del flux mental i emocional, l’exercici de la respiració i de la meditació transcendental”. “Hi troben un fort assossegament , una manera de combatre les contrarietats i els patiments de l’existència, pràctiques que comprenen clarament i poden aplicar-les en la seva vida pràctica”. L’estrès sotja tantes vides…<br /><br />El problema en què ens trobem podria raure en menystenir o considerar “snob” pràctiques que tenen plena vigència des de segles, àdhuc mil·lennis i que aporten una pacificació interior i una serenor que no han trobat –per dissort i imperície de la transmissió de la fe- en les religions tradicionals, que venen substituïdes podem ben dir que o per ignorància o a voltes per prejudicis. Es dóna un aiguabarreig avui entre psicologia, sapiencials i religiositat que obvien l’obertura a les “fes”. Cal d’entrada fer aquesta distinció entre religiositat i fe, perquè són actituds distintes. Al llarg de l’obra d’en Torralba quedarà ben clar. Benvingudes siguin totes les ajudes d’interiorització, sempre que ens donin complementacions pràctiques a la fe, essent aquesta com l’arrel última de la pròpia existència. Cal obrir-nos a conèixer bé les cosmovisions que hi ha al darrere de cada moviment espiritual. Cal sumar -mai restar- a menys que no siguin sumands heterogenis. Moltes d’aquestes pràctiques són compatibles amb una fe cristiana. Amb tot cal ser “cautelós” –diu Torralba- en no fer un poti poti, un sincretisme, una espiritualitat “self service”, pretenent que totes les diverses peces de jocs diferents es vulguin fer encaixar en un tauler únic.<br /><br />Respecte al budisme, que Torralba coneix molt bé, creu que s’ha de conèixer a fons, perquè hi ha expressions bàsiques que les podem prendre per sinònimes i que en justesa no són ni molt menys iguals. Posem per cas la reencarnació i la resurrecció. En termes com aquests que són definitoris difereixen totalment, l’una no val per l’altra.<br /><br />De llibres que inviten a la renovada i emergent espiritualitat n’hi ha, potser excessius, però va bé documentar-se i destriar el gra de la palla i així tenir una visió que ens permeti veure les confluències, complementacions i val la pena que “els cristians de tota la vida” puguem enriquir-nos amb aquest “rebrot d’espiritualitat”, amb aquest “despertar de la “Inteligencia Espiritual”, llibre del mateix Torralba. Amb la garantia del mateix autor, “confessor públic de la seva pròpia fe. Quan parla ho fa sempre des del vessant d’una fe viscuda i raonada, fins on pot. És bo seguir el llibre mateix, perquè ens hi sentirem retratats en més d’una i de moltes consideracions seves. És testimonial el seu llibre. I és tan oportú en aquest moment de pluralitat…<br /><br />És recomanable accedir a l’obra “Jesucrist 2.0” , que ell anirà resumint, esquematitzant-ho, al Full Dominical. Deixeu-me expressar la meva convicció: Convé il·lustrar la Nostra Fe i evidentment experimentar-la, però la seva maduresa passa per a conseguir un nivell almenys a l’altura de la pròpia preparació professional. En diversos grups hem estudiat “La inteligencia Espiritual” i, enguany en Jorge Bucay: “Fer el cim i continuar pujant. Claus per a un camí espiritual”. I la pel·lícula: “El cambio” protaginitzada per W. Deyr. “Chapeau”, aquest film” Atreviu-vos a fer.ho. <em>(Seguirem comentant) </em></div>casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-42872158449793812622011-12-16T02:20:00.000-08:002011-12-16T02:32:33.969-08:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqNij5pDNUuAs9gJLjPqi8L84A0dqy4AoE4mbuib896UjjJettlecH3Fbflj6Q5P9U_162JTMKJrJin8_KRnhmWcHS4JGeQ0_6SAHIuHznBJUYL8as0fXvpf5X8rhsUfXmU__DTUg6mCGA/s1600/anacronisme.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5686672008333502674" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 222px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqNij5pDNUuAs9gJLjPqi8L84A0dqy4AoE4mbuib896UjjJettlecH3Fbflj6Q5P9U_162JTMKJrJin8_KRnhmWcHS4JGeQ0_6SAHIuHznBJUYL8as0fXvpf5X8rhsUfXmU__DTUg6mCGA/s320/anacronisme.jpg" border="0" /></a>casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-54505717531992516622011-11-30T00:56:00.000-08:002011-11-30T00:57:53.366-08:00<div align="justify"><strong><span style="color:#3333ff;">DIVAGACIONS D’ADVENT</span></strong><br /><br />Primer diumenge:<br /><br />Visquem la singularitat del nostre any litúrgic. (¡Bon any nou litúrgic!) Recerquem dins nostre l’autoestima agraïda de ser cristians. Els primers cristians seguien, com els primers, la vida de conciutadans, però es distinguen per anar més enllà que tots ells. Al document de Diognet es diu: ”Observen les lleis promulgades, però amb la seva vida van més enllà de les lleis”. El seu lema és “més i millor”.<br /><br />Siguem llevat d’esperança, del goig i de la capacitat de lluita en un món procliu accentuadament al pessimisme i a la queixa. (Ens esperen dies d’evangeli…)<br /><br />Visquem els cicles nadalenc i pascual des de l’acompliment a dins del que celebrarem, ja des de bon començament. Viure tot l’Advent des del Nadal ja acomplert fa 2011 anys. És més bonic i joiós disfrutar-ho, ja des d’ara, que esperar-ho només.<br /><br />Diuen els savis i entesos en litúrgia que cada diumenge és Pasqua. Cert. També cada diumenge és Nadal. De fet cada dia és Nadal i Pasqua a la vegada. Cert, certíssim.<br /><br />La millor preparació és ja la celebració a l’avançada o a la bestreta, com vulgueu.<br /><br />Llegir per a un cristià és sempre rellegir. No correm delerosos, que ja sabem de què va la cosa i el més important no és saber el què, sinó gaudir de saber com, per què i, més encara, el per a què de tot plegat. Litúrgia en mà. Sempre llegim, quan en sabem, “en espiral” i a cada volta –mai més ben dit: endavant i amunt- des d’una perspectiva inèdita. “Aprendre a llegir és aprendre a llegir lentament i és la feina d’una vida, perquè aprendre a llegir és aprendre a llegir-nos. (Luri)<br /><br />Quatre diumenges d’Advent: Toca a dues benaurances per setmana: Comencem: Primera: “Encomanem el goig i la benaurança dels pobres en l’esperit. El Regne de Déu, ja des d’ara, és ben nostre”. Segona: “Acompanyem el dol de tothom, donem consol i el Senyor serà el primer a consolar-nos a nosaltres mateixos. El consol dóna força. És prova d’amor i d’amistat tots junts.<br /><br />Recomanacions (opcionals)<br /><br />Llegir en el llibre “Paraula i Vida 2012” (Claret) l’evangeli de cada dia, pausadament, subratllant el trosset on Jesús ens mogui més, memoritzar-lo i rumiar-lo soviet: cada dia fem “el ple evangèlic”: benzina per a tota la jornada. “Que la Paraula de Déu tingui llarga, llarga, llarga estada entre vosaltres”.<br /><br />Cada primer diumenge “banquet” eucarístic: per tele Missa des de Monserrat.<br /><br />A Ràdio Estel cada dia emeten també des de Montserrat “Laudes i Vespres”. És la pregària que podem fer “en nom de tots i totes”. Som Església en pregària.<br /><br />“Tot allò que feu, a qui sigui i on sigui, tingueu la seguretat i el goig d’haver-ho fet al mateix Jesús. Punt i final és a dir: punt joiós d’arribada. ¡Diana!<br /><br />Encomanem-nos a Déu i a la Mare de Déu, “noia del poble Maria”, i a joiosa esperança. “A Déu m’encomano i a santa Maria, la gràcia de Déu per sempre en mi sia” (¿Recordeu?)<br /><br />Visquem amb moderació, tinguem cura dels nostres “àngels de la guarda” (llegeixi’s: pobres). Donem una mà de pare, de mare, de germà gran a qui puguem. Mos que no menges, mos que dones…(¡Ai, consum, ens tens ben consumits!) Austeritat rima amb solidaritat.<br /><br />I que Déu ens vagi rumorejant endins, endins: Be-nau-rat. Bee-nau-rat.</div>casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-54952012801858289262011-11-14T09:22:00.000-08:002011-11-14T09:23:50.762-08:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinGQZpLnBmTXGLrw9TaaqXLfVtKOC5yfcMiDXajfl55iwxePMJAl1Gc3-U9cxPII9Wyteo3aTnruSoo9U3o3Md60RmPHOANTssO9uDeD-1QuMil0Oru6Wm_oyEfva9jFZCZiyMyO6Lhzc2/s1600/testimonis11.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5674903291616902402" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 277px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinGQZpLnBmTXGLrw9TaaqXLfVtKOC5yfcMiDXajfl55iwxePMJAl1Gc3-U9cxPII9Wyteo3aTnruSoo9U3o3Md60RmPHOANTssO9uDeD-1QuMil0Oru6Wm_oyEfva9jFZCZiyMyO6Lhzc2/s400/testimonis11.jpg" border="0" /></a>casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-58743179057027545742011-10-19T08:06:00.000-07:002011-10-23T23:15:27.455-07:00<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuJCxbg_gBwi_VHPXfs8u_xScmi1kcw5e2-rftSmIHP13QX4XrBugo_8y8LNPucgRCfyG6ZOMtgkU7oHj8NdoXWzE7C7v5LcXlrbYHpHVaQrVaR1Jcor8qQuDGl9eRw-0i14bkSo7Wm02L/s1600/torralba653.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5665220449913559938" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 178px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuJCxbg_gBwi_VHPXfs8u_xScmi1kcw5e2-rftSmIHP13QX4XrBugo_8y8LNPucgRCfyG6ZOMtgkU7oHj8NdoXWzE7C7v5LcXlrbYHpHVaQrVaR1Jcor8qQuDGl9eRw-0i14bkSo7Wm02L/s200/torralba653.jpg" border="0" /></a> <strong><span style="color:#000099;">SINTONIES</span></strong><br /><br />Vull fer-vos avinent -el que són les coses- que el Full Dominical ha obert a les planes centrals, un nou apartat que porta aquest títol genèric de “El cristianisme ara i aquí” que correspon al llibre de Fr. Torralba: “Jesucrist 2.0”.<br /><br />Ja en començar el nostre nou curs pastoral des d’aquestes pàgines us vaig invitar a llegir-lo, a difondre’l i a fer-ne eventuals comentaris.<br /><br />Em sembla que la iniciativa del Full Dominical s’adiu clarament amb el nostre propòsit genèric, al que us invitava unes setmanes abans. Us vaig dir que us facilitaríem poder-ne tenir un exemplar; i ara la meva proposta és anar comentant setmanalment, capítol per capítol, en sintonia, esperem, amb els comentaris que l’autor anirà fent. Recordeu que us deia que d’aquest llibre en podíem fer –posava l’exemple de temps passats- com l’enciclopèdia nova cada curs, que anàvem estudiant.<br /><br />No sé pas com recomanar-vos-el –estic segur que us plaurà- perquè en Torralba hi fa un intent seriós de departir amb “els meus amics agnòstics” amb una valenta obertura de la seva intimitat en el ser i fer com a cristià, en un moment de perplexitats d’un cantó i, curiosament, de desvetllament i emergència arreu –moltes vegades soterrada- del fet de cercar nous valors consistents que puguin donar més amplis horitzons, i sentit més ple al viure de cada dia. Dit pel seu nom: obrir-se a una nova espiritualitat, avui. Ja ho diu ben significativament l’autor: “ara i aquí”.<br /><br />En definitiva, no pretenem, ni més ni menys, que posar-nos en marxa i en sintonia amb els nous OBJECTIUS que se’ns han proposat “inauguralment, fa poc a la Sagrada Família” a tota la comunitat diocesana a partir d’aquest nou curs pastoral.<br /><br />Ens en farem ressò en el blog de la Parròquia. De pas us agrairíem que el poséssiu entre les vostres entrades preferents. És el valor de la comunicació entre nosaltres, si volem esdevenir una creixent comunitat parroquial. Us en poso les sigles: <http:><br /><br />“El que fa segur i feliç el camí és fer-lo acompanyats i estimant-nos”. Bon camí.<br /><br /><br /><em>Josep M Balcells</em></div>casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-45642026180756453892011-10-15T23:57:00.000-07:002011-10-15T23:58:07.432-07:00<div align="justify"><strong><span style="color:#000099;">SEGUINT LES PETGES D’EN TORRALBA</span></strong> (1)<br /><br />Comencem a caminar al pas d’en Fr. Torralba, comentant el seu llibre Jesucrist 2.0 que per millor entendre’l serà millor a través del subtítol “El cristianisme ara i aquí” que sembla que s’ha convertit en una entrada, en les pàgines centrals del Full Dominical, que esperem llarga i sucosa. Iniciem el camí conjunt a partir de la Introducció.<br /><br />D’entrada: Gràcies a l’autor per la valentia en decidir-se a publicar aquest llibre que està cridat a ser-ne el blanc i negre de moltes converses. Discretament testimonial. Per res apologètic. Molt bona la seva postura; la celebro jo també. Diu ell que s’hi sent “cridat”, empès. No vol anar més enllà –i no és poc- d’un “expressar (explícitament) el que crec, allò que dóna vertebració al meu ésser, les fonts que em nodreixen la vida espiritual”. A més, a tall de filòsof, vol donar-se i donar als altres raons sobre el que creu. Raons que, ara com ara, li són vàlides, deixant obert aquest esforç de discernir, que no s’acaba mai. El misteri dóna per a tot... Si un dia en trobés de nous, de raonaments, que el fessin dubtar les hauria de seguir escatint, diu ell ben encertadament. La fe no exclou el dubte, ans al contrari ens força a entrar-hi amb delicadesa i ensems amb convicció. A propòsit...<br /><br />...Permeteu que m’introdueixi jo, pobre de mi, però tinc el que en dic la teoria o la tesi del “sac”. Tots portem a l’esquena un sac imaginari, on posem les nostres ignoràncies, dubtes i suposicions. ¡No llencem allò que no entenem! Siguem discrets i prudents. No hem de tenir l’arrogància de llençar per terra allò que no entenem, allò que no veiem clar. En lloc de tirar-ho despreciativament, ho posem provisionalment en el sac. Tot allò de dins, amb el refrec del caminar, va fent-se la barreja, que poleix, allò del calleidoscopi; i es van aclarint-se les coses camí enllà de la vida. I un dia, de sobte, obrint el sac et trobes que allò que podia haver estat menystingut en un primer moment, tens la sorpresa de descobrir que ara ho entens amb nova lucidesa. No tiro res del que no entenc. Ho poso al xup xup del sac carretejat i sempre surt la gran sorpresa, no saps quan, ni quina, ni com... Allò del granet d’or del captaire i el Rei d’en Tagore. Que no vinguessin després sorpreses desagradables, per la nostra precipitació, en una desvalorització no ben pensada. Ho tinc com una mesura de saviesa i de prudència elemental, en coses humanes i més les divines. Som tan pobrets i ignorantets, que més val prevenir que lamentar a deshora.<br /><br />Torno al Torralba: Creure no és fàcil i expressar-ho públicament, encara més, per pudor. Fer-ho és un exercici arriscat. Et “mostres” i de seguit surt la sorpresa, la vulnerabilitat, la crítica. És, tot amb tot, un exercici fort d’honestedat i d’autenticitat. Li hem d’agrair el repte emprés, com agraïm la visita de l’Invitat al Monestir de la Teresa Forcades. ¡Bona de debó, l’emissió! No us ho perdeu, seria una gran pèrdua...<br /><br />Expressar les pròpies vivències de fe és un exercici que suposa endreçar el nostre món interior. Això pot ser doblement bo. Per a un mateix i per als altres. Deia Joan Pau II: “Feu-vos catequistes, això us farà més dones-homes de fe”. Serveix per ordenar aquest món de fons, on no hi solem pouar massa amb aquest autoanàlisi que ens seria, d’altra banda, tan i tan profitós. Ell amb encert en diu fer-ne una “auditoria espiritual”. Ja la tradició ben decantada havia consolidat -¿abans, potser no ara?- la metodologia de la Revisió de Vida (també restringidament la re-visió d’algun fet concret de vida, sota el tríptic metodològic: veure, jutjat i actuar).<br /><br />Fa “aproximacions”, més que no tant defineix existencialment “l’opció personal per Crist”, a partir del que ell anomena centre de gravetat: “el diàleg íntim, personal i intransferible amb el Crist, el Mestre interior”, en expressió de sant Agustí, i en el conseqüent “seguiment de Crist, que és específic de temps, èpoques, etapes, i sobretot persones...<br /><br /><em>“Seguirem comentant”.</em></div>casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-23850522080364139042011-09-19T00:05:00.000-07:002011-09-19T00:42:33.529-07:00TESTIMONIS -10-<em>(clica al damunt de la plana per engrandir el text)</em><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdnNlMVo7fMG_eC9-YPSL_3RMP7h6C5wIYnO2ltoq0ZU-oWWGWfF_ejOCpZ1tD4Pc13cJNIv7Vp8TBo93FarjZsC7rg218b5REqq_ovameP52LEO_nmIqyCW7dQB3lUNIVMA3-ymCMRlSQ/s1600/test1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5653970549466181394" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 222px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdnNlMVo7fMG_eC9-YPSL_3RMP7h6C5wIYnO2ltoq0ZU-oWWGWfF_ejOCpZ1tD4Pc13cJNIv7Vp8TBo93FarjZsC7rg218b5REqq_ovameP52LEO_nmIqyCW7dQB3lUNIVMA3-ymCMRlSQ/s320/test1.jpg" border="0" /></a><span style="color:#cc0000;">-2 i 3 -<br /></span><br /><div><br /><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_NQLB8MQEMmwn-Vj7WFLKayhs3qa8h4h-yO4KsSV6ehql9iSs_qJOISKYXar6V8KGq92TN9zzzPrUgSeAhIfTKNkqCRUO4YHdkYBjsW7bWRh9xYFJuJFcJcuWQbtv23SraAMCKAzv0tEP/s1600/test2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5653970131133364466" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 222px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_NQLB8MQEMmwn-Vj7WFLKayhs3qa8h4h-yO4KsSV6ehql9iSs_qJOISKYXar6V8KGq92TN9zzzPrUgSeAhIfTKNkqCRUO4YHdkYBjsW7bWRh9xYFJuJFcJcuWQbtv23SraAMCKAzv0tEP/s320/test2.jpg" border="0" /></a> <span style="color:#cc0000;">- 4 i 5 -</span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2j1XoA8nTZcRSsjMQuvx72_8tStdpNEnMiASSTO14W-P2b8-NOFBySEamT96jjp7YqOvEWOwc2YNPWcXIheyz7Z4bgau7g8jFfBEVcB8iCqtb4vaaI4GvA9GK7WHOXKRpUyY_SAEgCZaY/s1600/test3.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5653970009056344594" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 222px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2j1XoA8nTZcRSsjMQuvx72_8tStdpNEnMiASSTO14W-P2b8-NOFBySEamT96jjp7YqOvEWOwc2YNPWcXIheyz7Z4bgau7g8jFfBEVcB8iCqtb4vaaI4GvA9GK7WHOXKRpUyY_SAEgCZaY/s320/test3.jpg" border="0" /></a><span style="color:#cc0000;">- 6 i 7 - </span><br /><br /><div><br /><div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5653969900995406546" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 222px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRTKmHe8O8RCWNwjcuXMddS9qCNwrMqXBisAk7W_hvT-n3xhj6lGu6OtN_7LGOvLSdxonuwj0Uv9g6PQXvYtcp1ewsPNqzdkDdhGIZag4Q5d3QB7wLpmJe-nPl8l_HrPCtrlkypBgs9Aff/s320/test4.jpg" border="0" /><span style="color:#cc0000;">- i 8 -</span><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5653971600973301490" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 222px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOuw5XTZhSKmi4bENh8cZN_TYA26M-CkwzuC-dzTbJo-CtDnprx7fuJR69s2-iDUVLUXhMta5gkYhPsuLLR5jbqLnchTzi_MJTAeEktgPYXb1n_DpCmnbMVzv2mDFbKwJqiZluOtO6gctQ/s320/test5.jpg" border="0" /></div></div></div></div>casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-59306235880537484192011-09-17T03:24:00.000-07:002011-09-17T03:27:33.085-07:00Grup de Catecumenat<img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5653272777510996914" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 222px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_sf9v0-LgouPaPNng7eL7ZPHGkG9Wh4RM_Mr5zpjfjvf2im7yoieGqK2IEr0bHN89SsNoKlO4eL6eavPzFTHf5WV6QhEhIV6UQHURsC6yPjNQ9dL9pgRWMDhsVYrNlG1WM5mmU95nRCYL/s320/cat1.jpg" border="0" /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuLCKL5oXrMzAbEGwa57ATa77IYVeXpXnshvEhKyRRCYzUOATmv4WntkFlWUFvelM_rSzOvm4VRNf1nJIAw4w3w5jYLTVJHT0T9flmrhvTcTlVnb_5j6tTBjlCma7I1pSD37sCSYrLNN2X/s1600/cat2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5653272655452615890" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 222px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuLCKL5oXrMzAbEGwa57ATa77IYVeXpXnshvEhKyRRCYzUOATmv4WntkFlWUFvelM_rSzOvm4VRNf1nJIAw4w3w5jYLTVJHT0T9flmrhvTcTlVnb_5j6tTBjlCma7I1pSD37sCSYrLNN2X/s320/cat2.jpg" border="0" /></a>casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-20045757491692336942011-09-17T02:11:00.000-07:002011-09-17T02:12:18.168-07:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoP8aG4C9-2iCGsXRjjRGJ_JxtsIatxINTK0OdYsQ9xeSYc1SbnYVdfnniV8xaEcedD2nPqVYC3QVAEpQRSzo-V4OJlhbfa3rRZRitEJEM4NQzfE46JkaNE9q1tXAvUNof-vE5iiTGFOB_/s1600/totRecm.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5653253754782092882" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 277px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoP8aG4C9-2iCGsXRjjRGJ_JxtsIatxINTK0OdYsQ9xeSYc1SbnYVdfnniV8xaEcedD2nPqVYC3QVAEpQRSzo-V4OJlhbfa3rRZRitEJEM4NQzfE46JkaNE9q1tXAvUNof-vE5iiTGFOB_/s400/totRecm.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div></div>casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-31313691738267961102011-06-10T10:06:00.000-07:002011-06-10T10:11:32.110-07:00<div style="text-align: justify;"><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal" style="text-align: center; font-weight: bold; color: rgb(51, 51, 255);" align="center"><span style="" lang="ES">EL MAL, PROBLEMA I MISTERI (Miquel Estradé)</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="" lang="ES"><span style=""> </span>El mal és problema i és misteri</span>; com a problema, ens cal buscar-li camins de solució; com a misteri, cal que ens esforcem per trobar-li un sentit. Com a problema i com a misteri, demana un cor silenciós, pacient, esforçat i ple d’esperança.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"> <span style=""> </span>Abans de viure’l com a problema i com a misteri, el mal se sent com una <u>realitat.</u> Ha existit sempre en el món, i no és aventurat de predir que mai no ens deixarà del tot, i que, a més, en serem conscients, perquè la consciència del mal amara la vida. És senzillament realitat, el pessimisme i l’optimisme comencen<span style=""> </span>amb les actituds que els homes prenem davant la realitat. És una interrogació inevitable.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""> </span>La posició més realista davant el mal és lluitar-hi i no deixar-s’hi vèncer. Val la pena de treballar el sentiment de solidaritat també en el bé, concretament perquè la lluita contra el mal sigui una lluita de tothom i igualment sigui de tothom el compromís de no deixar-s’hi vèncer.</p> <p class="MsoNormal"> </p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""> </span>El dolor, el sofriment, les desgràcies, són realment mal en tant que constitueixen una amenaça per a la identitat profunda d’aquell qui sofreix tot això; la lluita contra el mal ha de tendir a fer desaparèixer aquesta amenaça i, en tant que sigui possible, a procurar que el mal es transformi en aliment d’aquesta mateixa identitat, sense deixar tanmateix de treballar per anar reduint-lo fins a eliminar-lo radicalment, tant com ens sigui possible. Només el cansament dels qui lluiten pel bé fa possible que el mal prevalgui i s’instal·li.</p> <p class="MsoNormal"> </p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""> </span>L’experiència del mal ens fa sentir irremeiablement pobres. Hom se sent inerme, impotent, atuït davant la malaltia inguarible d’un ésser que estima, davant una felicitat que s’esmuny, davant tants de desigs inassolibles com treballen el cor.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""> </span>L’epopeia del món i dels homes és la lluita entre el mal i l’esperança. El mal, que no descansa mai i que sempre reapareix nou i flamant, i la petita esperança, fràgil i feble, que acaba el dia rendida, però que es lleva fresca i nova per tornar a començar (Péguy).</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""> </span>“L’home, en apartar-se de Déu, realitza molt aviat la incorporació al món còsmic extern; com a conseqüència vingué la descomposició de l’estructura humana. Les paraules que usa per parlar del mal són significatives: perversió, rebel·lió violència, usurpació. El món està descentralitzat; l’ésser està dividit”. En el problema del mal ningú no pot prendre el rol d’espectador. Més i tot que la mort, el mal ens fa sentir la nostra limitació. El mal del mal és que fa malbé. Qualsevol fet és un mal quan espatlla l’individu, quan fa que una persona o una cosa deixen de ser allò que voldríem ser, o que hauríem de ser. El mal és mal, en tant que destorba, ataca o amenaça la nostra identitat. El mal és l’antirrealització de l’home, l’obstacle que s’oposa a la seva plenitud. Contaminar i desintegrar és fer malbé. El mal sempre se situa en la zona dels obstacles per a l’assoliment d’allò que creiem essencial a la nostra identitat , en tot allò, plaent o desagradable, que contraria la nostra realitat profunda. </p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""> </span>Potser ens hem deixat enlluernar pels camins fàcils, per la comoditat del corrent avall. “En el món hom cerca en general d’anar del més difícil cap al més fàcil. I és per això que la seguretat està matant la fe, el confort matant el risc, un cert humanitarisme està matant la caritat, la religió del progrés mata l’esperança, l’erotisme mata l’amor, la felicitat la joia”.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""> </span>Sempre ens fem preguntes. Ens defineixen la capacitat i la voluntat de preguntar. L’home és servidor de la veritat a partir de la ignorància i passant pel dubte, dues coses que el duen inevitablement a preguntar, tot remarcant-li la gran dignitat de la pregunta.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""> </span>Allò que realment és mal per a algú sempre depèn d’allò en què aquest algú situa la seva identitat; tothom tindrà per mal qualsevol cosa que faci malbé allò que pensa que és, o que li representi una amenaça a allò a què aspira: que aquesta cosa sigui dolorosa o agradable, plaent o desplaent, serà una circumstància afegida, però determinant. Dolor, sofriment, fracàs no són conceptes idèntics i intercanviables amb el de mal; aquest mot de mal caldria, doncs, reservar-lo per a allò que ataca, amenaça o impedeix la realització de la identitat de cadascú. Tot el llenguatge del NT porta a no confondre mai el sofriment i el dolor amb el mal. L’home nou té una nova identitat, contra la qual només hi ha un mal: la seva possible separació de Déu. El nom d’aquest mal és <i style="">pecat</i>, mot que tradueix el terme grec <i style="">amartia, </i>la significació del qual se situa en la línea de la no realització, del fracàs en el terreny profund de la identitat. En el terreny de les vivències el mal serà sempre superat pel bé sobre el qual parasita. A condició que el bé <b style="">no es cansi.</b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""> </span>De fet, allò que més ens turmenta i sovint ens revela és no saber el perquè de tant de mal. Si podíem destriar les causes del mal i comprendre’n la finalitat; si podíem saber d’on ve i per a què serveix, em sembla que restaríem força aquietats, almenys mentre el mal no ens toqués de la vora. La gran pregunta és “aquesta taca fosca en l’obra creada per un Déu que és bo: tot un repte. Els homes hem oscil·lat al llarg de la història entre els pols que els grecs marcaren: l’evasió, la il·lusió, el fatalisme, l’heroisme, quatre actituds que en realitat defugen el mal com a <i style="">problema </i>perquè tenen en comú una velada consciència de no poder-hi fer res. No s’adonen que el mal no és només un fet que cal acceptar com a realitat, sinó que és una situació contra la qual <u>és necessari lluitar i que caldria entendre, o cercar-li un sentit, perquè el mal, si és<b style=""> problema, </b>és també <b style="">misteri.</b></u> </p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""> </span>Valdria més confessar obertament que no hi ha “explicació” al misteri del mal, que una explicació racional fóra més escandalosa que el misteri mateix, perquè l’explicació es troba més enllà de tot allò que puguem copsar: en l’acompliment de tota vida que podem només esperar i servir. L’actitud vàlida<span style=""> </span>davant del mal no és tant de comprendre’l com de combatre’l. </p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""> </span>El mal és un misteri i, com tot misteri, és signe. Els misteris també assenyalen camins, que no seran camins de solució lògica, o de comprensió intel·lectual, però seran uns camins que faran possible de veure la vida amb una llum nova. Caldrà evidentment posseir la clau de lectura pròpia dels misteris, una atenció humil i de molt discerniment. L’home s’irrita davant els misteris en la mesura en què ha deixat de ser un misteri per a si mateix. El misteri ens invita a reconèixer no que hi ha coses que no poden ser enteses, sinó més aviat a adonar-nos que <u>són massa riques per a ser simplement per a ser enteses. Davant tot misteri autèntic, i, doncs, davant del misteri del sofriment, cal omplir-se de reverència, gairebé d’esperit d’adoració, d’humilitat i de silenci.</u> (Torralba)</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""> </span>Podem dir que el fet del mal en el món és un misteri en l’ordre de la comprensió que arrossega uns problemes i uns compromisos en el camp de l’actuació, o bé que és un problema d’ordre pràctic que ens aboca a un misteri en el camp de la comprensió. Les dues fòrmules tenen l’interès de no separar problema i misteri, cosa en què cal insistir, perquè la tirada a dissociar-los és natural, una tirada que torna còmodes unes situacions que altrament es presenten difícils. Si la temptació és dissociar, l’esforç haurà d’anar dirigit a integrar, l’únic camí que, partint d’una realitat múltiple i vària ens durà a una comprensió més profunda de la vida. Això ens obligarà a un equilibri difícil que no sempre sabrem mantenir. “No podem ser un infant davant Déu, si no som suficientment adults davant dels homes” (Marc Oraison) L’acceptació del mal com a misteri i la lluita contra el mal com a problema demanen un esforç de maduració, de personalització, d’enteresa a nivell d’home, que és la nostra primera vocació i una condició per a poder ser el que hem de ser a nivell de cristians. El mal, doncs, problema i misteri inseparablement units, inevitablement inseparables, tot i que puguem separar-los lògicament amb vista a una millor anàlisi, ens ha de dur a una vida d’aprofundiment en la fe i d’esforç en el combat, dues actituds que marquen la identitat de l’home cristià.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""> </span>És recomanable de precisar que parlo del sofriment i del dolor <i style="">acollits</i>, no buscats, <i style="">assumits</i>, no desitjats. Mai no he entès que sigui desitjable i aconsellable de cercar el sofriment, la incomoditat, les carències només per l’aspecte de dolor que tenen. Sé que hi ha racons del nostre cor que només el sofriment madura, però a mi m’agradaria més que poguéssim madurar igualment sense haver de patir...</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""> </span>La resposta al mal com a misteri és sempre Jesucrist. Per al creient, el poder del mal ha estat destronat per la victòria de Jesucrist que és també la nostra victòria. “Déu no ha vingut a suprimir el sofriment. Ni l’ha vingut a explicar. Ha vingut a omplir-lo amb la seva presència”. (P. Claudel). </p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""> </span>La nostra actitud enfront del mal és un vaivé entre problema i misteri, un intent d’integració no sempre fàcil de problema i de misteri. Misteri evoca una actitud de fe; problema comporta una activitat esforçada. La lluita no ens ha de fer perdre la fe, però la fe no ens pot fer plegar els braços i deixar de lluitar, fins que el mal sigui vençut.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""> </span>Hem dit i redit que allò que cuida convertir el sofriment i el dolor en mal és només l’amenaça que en pot resultar per a la identitat de la persona. Tot dolor té el perill de rosegar les arrels de la dignitat de l’home i amagar-li l’excel·lència d’allò que és com a home. </p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""> </span>Hem dit que combatre el mal és una condició per a vèncer-lo, que davant el mal no podem prendre una actitud de resignació, que cal lluitar-hi sense respir. Sabem que el problema del mal no es resol amb un discurs, sinó amb un combat. Un dels efectes que el mal té sobre l’home és precisament que el duu pel camí de la desesperació, amb tot el ròssec de dimissions que la pèrdua de l’esperança comporta. Enmig d’un sofriment fiblant pot quedar bloquejada la nostra capacitat d’esperança, i no ens podem imaginar que la cosa canviï. “L’esperança és el pressentiment que la imaginació és més real i la realitat menys reals que no semblen. És el sentiment que la darrera paraula no pertany a la brutalitat dels fets que oprimeixen i reprimeixen. És suposar que la realitat és molt més complexa del que ho vol fer creure el realisme, que les fronteres del possible no estan determinades pels límits del present, i que, de manera sorprenent, la vida és creadora i obre el camí de llibertat i de resurrecció”. Sense deixar de parlar del misteri del mal, hauríem de parlar del <b style="">misteri del bé</b>. La joia, al cap i a la fi, és tan misteriosa com el sofriment; l’amor és més admirable que l’odi, davant del fet de la mort, hauríem de saber meravellar-nos de la vida. </p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""> </span>Déu sap per quins camins comença l’home a ser dolent, però la cosa certa és que ningú no comença de grat a fer el mal,<span style=""> </span>ans sempre ho fa responent a una agressió sentida com a injusta. “L’experiència m’ha ensenyat, massa tard, que no podem judicar els homes per la seva part defectuosa, sinó pel racó de bondat que han mantingut intacte des de la seva infantesa, per molt endins que hàgim anat a cercar-lo”. Cada dia constatem<span style=""> </span>que els homes no es forgen només a còpia d’encerts, sinó també a base de fallades. La nostra possibilitat d’error demana una experiència de desencert. És cert que del sofriment pot venir una desintegració de la persona, però també ho és que en pot sortir una nova densitat i un gran enriquiment, perquè el sofriment, en arrancar un ésser d’allò que té, l’orienta cap a allò que és. Cal advertir del perill de caure en l’apologia del dolor , en allò que podríem nomenar golosia de sofriment, que sol néixer d’algun desballestament psíquic i deriva en expressions morboses.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""> </span>Ho hem dit i repetit: l’única arma de què el mal realment disposa en la seva oposició al bé <i style="">és aconseguir que el bé es cansi.</i></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i style=""><span style=""> </span></i>Malauradament el bé no és notícia. El bé no és escandalós , ni mou xivarri. Hi podem passar pel costat sense adonar-nos-en. Existeixen persones afortunades que per temperament i per educació el saben descobrir i en gaudeixen. Poques. La majoria, potser, la immensa majoria dels homes, estem enlluernats pel mal. La casta dels malcontents, d’aquells que sempre veuen el cantó negre de les coses, és una casta tenaç i tossuda, que no accepta de desaparèixer. El bé és tanmateix una realitat, l’única, i té la paciència de totes les realitats. El qui estima és pacient, tot ho aguanta, tot ho suporta. Una de les causes del cansar-se pot ser precisament la poca fe en el bé. La fe en el bé s’ha d’estendre arreu on calgui comptar amb el bé: la possibilitat del bé de l’altre, la tossuderia del bé en el que lluita. Una altra causa de l’abandó, potser més important encara, és la manca de solidaritat, perquè es troben soles a lluitar-hi.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""> </span>No podem entendre Déu i el mal; no podem quedar-nos amb Déu i el mal en un equilibri estable i harmònic. Déu i el mal són dos pols entre els quals la tensió és contínua i el balanceig, inevitable.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""> </span>Aquesta és la tragèdia: si Déu no existeix, el sofriment es perd! El sofriment és inútil, no serveix per a res. I com que allò que existeix no és el sofriment, sinó l’home que sofreix, allò que es perd, allò que resulta inútil, allò que no serveix per a res, és l’home! <span style=""> </span>Jesucrist és el qui ens ha fet conscients que l’home que sofreix no és un inútil, no és algú que no serveix per a res. Misteriosament d’una banda i amb tot l’esforç de la seva lluita contra el mal, per l’altra, Jesucrist ha estat la resposta al misteri etern del mal, del dolor, del sofriment. Per això el misteri demana reverència i confiança. L’home s’irrita davant els misteris precisament perquè ha deixat de ser misteri per a si mateix, o senzillament perquè no accepta i acull amb senzillesa i simplicitat el misteri que ell és. L’amor és la força que s’oposa per dintre als obstacles que troba la nostra identitat d’home; que l’amor mata la por i que tota convicció que mati la por serà una arma contra el mal. En darrera anàlisi, allò que hom no fa per amor i per a l’Amor acaba invariablement fent-se contra l’Amor. (G. Marcel) Joia i dolor són inseparables. Fer-se insensible al dolor, és fer-se insensible a la joia. “Només és capaç veritablement de sofrir aquell qui pot fruir profundament” (Gz. Faus) Només podem enfrontar-nos amb el mal amb una vida profunda. La superficialitat anestesia l’ànima i, si la fa incapaç de sofrir, també la torna incapaç de la veritable joia.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style=""> </span>Voler viure el mal com a problema i com a misteri equival d’alguna manera a la integració que ens cal entre risc i seguretat. És escandalós de glorificar-los i és de covard eludir-los. I és tanmateix necessari de viure’ls a ple i sempre. </p> </div>casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-31346884153750528832011-03-22T01:27:00.000-07:002011-03-22T01:37:44.035-07:00Testimonis -2- (Rosa Deulofeu)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpmXKlQMdSZjRBqdfdpbCvbM-PuYSbaa48ZftWg1FsLpVTzxvyNAgaVFzTJcc4KOkn_-hj7c3zHJjXd2g5fc9yDwyd3tFgW_GiajFsZL63FhoP2M4c2Ya6IT4_08Smiij3uA6YBVwkpV7l/s1600/test2a388.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5586819857014735538" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 146px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpmXKlQMdSZjRBqdfdpbCvbM-PuYSbaa48ZftWg1FsLpVTzxvyNAgaVFzTJcc4KOkn_-hj7c3zHJjXd2g5fc9yDwyd3tFgW_GiajFsZL63FhoP2M4c2Ya6IT4_08Smiij3uA6YBVwkpV7l/s200/test2a388.jpg" border="0" /></a><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwK5zfZm2BNHknbOzNV8ZGoLhBEtF4EtyBtTGlmQ6hgIuNSJu_COfH7owfHOVCyb2B0-A1t6GMTHANErH1xIRX36GjwEiZOXRR-e1AsTmUC-8AXuRxnyXVrQGaDuc-ILs5ZQxq_zm5NSRl/s1600/test2b389.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5586819644243176162" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 138px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwK5zfZm2BNHknbOzNV8ZGoLhBEtF4EtyBtTGlmQ6hgIuNSJu_COfH7owfHOVCyb2B0-A1t6GMTHANErH1xIRX36GjwEiZOXRR-e1AsTmUC-8AXuRxnyXVrQGaDuc-ILs5ZQxq_zm5NSRl/s200/test2b389.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVS0-0SLh7fw25oW6wDQyQ3dvj7ZBxW3WY1wHXwXYPNhtlqZdagSSpiyiIFPaHxR5LLARStvdbs9jKl7G_zn9zHVczWbhYvqkoVa213rrfIQNR_PaehHuN6xClRd5vR1TmFvlJXD3gcNdE/s1600/test2c390.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5586819141533017682" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 144px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVS0-0SLh7fw25oW6wDQyQ3dvj7ZBxW3WY1wHXwXYPNhtlqZdagSSpiyiIFPaHxR5LLARStvdbs9jKl7G_zn9zHVczWbhYvqkoVa213rrfIQNR_PaehHuN6xClRd5vR1TmFvlJXD3gcNdE/s200/test2c390.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6WOfwoJ0uKqP2HDMyWrJMatzK5CauV9ayMOFTUif4X8v5-yXJqpbyJPfc2K5pEwuprsDnlU8YYmynRVea_QvLtM1ec6r-tfndOAa9pch8DQmSpXCmAVBifvaFfiXW4gMw5eT9b44iJkIj/s1600/test2d391.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5586818930444318786" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 146px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6WOfwoJ0uKqP2HDMyWrJMatzK5CauV9ayMOFTUif4X8v5-yXJqpbyJPfc2K5pEwuprsDnlU8YYmynRVea_QvLtM1ec6r-tfndOAa9pch8DQmSpXCmAVBifvaFfiXW4gMw5eT9b44iJkIj/s200/test2d391.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBaxWwDUcsoFTNLDiGZwCC196Rm8CvhGZhzRWyhnRaaUuMpjrz2MXiQlQG-cEdSF533DLmiVL4Qj6igOIkZ_ZWhHJxJvuAOYPg7gMACFeggXHqhpjcXJzMvCSyiYmyTolQ281kHwEmrgtA/s1600/test2e392.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5586818752298844770" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 130px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBaxWwDUcsoFTNLDiGZwCC196Rm8CvhGZhzRWyhnRaaUuMpjrz2MXiQlQG-cEdSF533DLmiVL4Qj6igOIkZ_ZWhHJxJvuAOYPg7gMACFeggXHqhpjcXJzMvCSyiYmyTolQ281kHwEmrgtA/s200/test2e392.jpg" border="0" /></a><em><span style="color:#3333ff;"><strong> (clica damunt la imatge per fer-la més gran)</strong></span></em></div></div></div></div>casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-89959857426545152312011-03-21T11:36:00.000-07:002011-03-21T11:40:04.906-07:00Paraula de Déu -2-<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFo8LbqSSs862SPJIqVqy90Ha0vZ_uX4-hh_5hYXuUssaRn7TZt8GpDdjUNIyvbJ1TOaZCb0PH1zifC-ZCVScr1P6N4VDmi0ELwjdZgE5WMPiN-k8PLL97PRf0vtzwegwPoDd33ENDtYLx/s1600/pdD2AA.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5586604602996541266" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 138px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFo8LbqSSs862SPJIqVqy90Ha0vZ_uX4-hh_5hYXuUssaRn7TZt8GpDdjUNIyvbJ1TOaZCb0PH1zifC-ZCVScr1P6N4VDmi0ELwjdZgE5WMPiN-k8PLL97PRf0vtzwegwPoDd33ENDtYLx/s200/pdD2AA.jpg" border="0" /></a><br /><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit4tyXRTk22Uta3Ki6WsTXDX1PH1_TFut1ikQljHFxrTIW2K5pBXhmbPV81r3cSMvGfaJVhsITCvuvLvFwzz4iW30wTjMp6E6aZIqLz5bS3B_j50JpblybYem-kLZiKutgh4j5vsScaUBT/s1600/pdD2BBB.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5586604485736792034" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 138px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEit4tyXRTk22Uta3Ki6WsTXDX1PH1_TFut1ikQljHFxrTIW2K5pBXhmbPV81r3cSMvGfaJVhsITCvuvLvFwzz4iW30wTjMp6E6aZIqLz5bS3B_j50JpblybYem-kLZiKutgh4j5vsScaUBT/s200/pdD2BBB.jpg" border="0" /></a><em><span style="color:#3333ff;"> (clica damunt la imatge per fer-la més gran)</span></em></div>casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3860359708314974648.post-10743191598658977312011-03-17T02:23:00.000-07:002011-03-17T02:29:08.716-07:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDUQOrZin6SgKJPRr_2ZIoK7aasdnkRRki2mR58RcENWdGqVXcbc7OMOxFKHRQcw78mLylqEAmVN-XgqZ7ZzwkHRVphvFM4oP1ymtYTKfP9ECmHowP7s95vTWhCANHaHmQPhmNfXp1865a/s1600/manifest372.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5584977338838594594" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 197px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDUQOrZin6SgKJPRr_2ZIoK7aasdnkRRki2mR58RcENWdGqVXcbc7OMOxFKHRQcw78mLylqEAmVN-XgqZ7ZzwkHRVphvFM4oP1ymtYTKfP9ECmHowP7s95vTWhCANHaHmQPhmNfXp1865a/s320/manifest372.jpg" border="0" /></a> <strong><em><span style="color:#cc0000;">(clica damunt la imatge per fer-la més gran)</span></em></strong><br /><div></div>casal calassanshttp://www.blogger.com/profile/15334967046230543660noreply@blogger.com0