PREGÀRIA
Dóna’ns,
Senyor,
ulls
per veure,
un cor
per estimar
i alè.
En
demanar-te ulls per veure,
et
demanem que ens donis els teus ulls
per
veure com tu veus el món,
els
homes i la seva història.
La
nostra pròpia història.
Dóna’ns
de poder correspondre al teu pensament,
dia
rere dia i hora rere hora.
Fes que
arribem a ser, poc a poc,
allò
pel qual ens vas crear;
fes que
ens adaptem al teu punt de vista,
a la
teva òptica.
Fes-nos
dòcils a la teva Paraula
que
il·lumina i transforma la nostra vida.
Dóna’ns
un cor per estimar,
un cor
de carn i no un cor de pedra,
per tal
d’estimar Déu i els homes.
Dóna’ns
el teu mateix cor per estimar de debò;
en
l’oblit del nostre jo.
Nosaltres
necessitem que ens empeltis el teu propi cor,
en
comptes del nostre que batega tan malament
quan es
tracta d’estimar l’altre.
Que
siguis Tu, Senyor,
qui
estimi a través nostre.
Dóna’ns
el teu Cor perquè estimem el nostre Pare,
dóna’ns
el teu Cor perquè estimem Maria, la nostra Mare,
dóna’ns
el teu Cor perquè sapiguem estimar els teus germans,
que
també són els nostres.
Per
estimar des d’aquí a la terra
a
aquells que ens han passat al davant cap al cel
–els
quals són més fàcils d’estimar–;
I
per estimar també
a
aquells amb els qui parlem a la terra
i que
ens desencisen tants cops,
tant si
en són conscients com si no.
I
dóna’ns alè
perquè
no ens ofeguem al llarg del camí,
perquè
els nostres pulmons estiguin del tot plens
d’oxigen
i d’aire tonificant.
Per
ajudar-nos a avançar endavant,
sense
mirar enrere, ni mesurar l’esforç.
Dóna’ns
ànims per a poder enfrontar
tot
allò que els homes –i sobretot Tu–
esperen
de nosaltres.
Alè per
saber esperar una vegada i una altra,
com si
la vida s’estrenés cada matí;
per
esperar, malgrat tot,
gràcies
a la teva Presència i la teva Promesa.
Portant
en nosaltres totes les esperances dels homes,
i també
totes les seves penes.
Dóna’ns
alè, més ben dit, el Teu alè;
el que
ens vas enviar de part del Pare,
el Teu
Esperit, l’Esperit que bufa on vol.
Mitjançant
ràfegues o cops de vent,
o per
un ventijol lleuger,
quan Tu
invites a seguir les teves inspiracions.
Dóna’ns
el teu alè
per
promoure la pregària més profunda,
aquella
que puja cap a Tu des de nosaltres,
aquella
que demana el teu retorn en glòria,
aquella
que aspira a la plenitud de Déu.
Senyor,
tinc necessitat dels teus ulls,
dóna’m
una fe viva.
Tinc
necessitat del teu Cor,
dóna’m
una capacitat d’estimar passi el que passi.
Tinc
necessitat del teu alè,
dóna’m
la teva esperança,
a mi i
a la teva Església.
Perquè
aquesta Església d’avui
sigui
un testimoni davant del món
i que
així, aleshores, el món reconegui els cristians,
per la
seva mirada lluminosa i serena,
per la
calidesa del seu cor,
i per
aquest optimisme indefectible
que
s’alça
des de
la font amagada i inalterable
