SEGUINT LES PETGES D’EN TORRALBA (2)
¡Em fet sort! Quan ara Escriche, ja he vist que al Full Dominical va seguint en Torralba fent comentaris sobre la seva obra, tal com prevèiem i desitjàvem. En el capítol que comenta avui ens parla de la fascinació de les religions de l’Extrem Orient. Estem vivint un fenómen de permeabilització en les nostres creences en contacte i osmòsi amb les savieses ancestrals de la Índia, la Xina i el Japò. Això no és d’ara, ja foren visitades iniciàticament, des del segle passat per escriptors de vàlua i esdevingudes després com un moviment gairebé contracultural. No poso exemples, però són de sobres coneguts. Ara, ja suposa una mena de pluriferació que abasta molta gent, àdhuc de casa. Alguns hi cerquen escalfor en la intempèrie que pateix aquesta cultura occidental que ha occit tradicions, sense haver-les conegut potser, o bé pel fenómen dels contrabalenceigs d’epoca… Hi ha gent que en el desert de les religions està cercant el contrapès al món làs d’avui, meaterialitzat, en una com invitació a activar un millor funcionament del cos i de la ment; i en certes pràctiques hi troben salut i serenor físiques i mentals i es podria dir, sense haver-les viscudes abans des de la base de les fes tradicionals i de lurs espiritualitats. Diu l’autor: “Augmenten el nombre de persones que se senten atretes a practicar formes d’espiritualitat provinents de l’Extrem Orient, unes formes que inclouen harmònicament l’exercitació del cos i de la ment, el control del flux mental i emocional, l’exercici de la respiració i de la meditació transcendental”. “Hi troben un fort assossegament , una manera de combatre les contrarietats i els patiments de l’existència, pràctiques que comprenen clarament i poden aplicar-les en la seva vida pràctica”. L’estrès sotja tantes vides…
El problema en què ens trobem podria raure en menystenir o considerar “snob” pràctiques que tenen plena vigència des de segles, àdhuc mil·lennis i que aporten una pacificació interior i una serenor que no han trobat –per dissort i imperície de la transmissió de la fe- en les religions tradicionals, que venen substituïdes podem ben dir que o per ignorància o a voltes per prejudicis. Es dóna un aiguabarreig avui entre psicologia, sapiencials i religiositat que obvien l’obertura a les “fes”. Cal d’entrada fer aquesta distinció entre religiositat i fe, perquè són actituds distintes. Al llarg de l’obra d’en Torralba quedarà ben clar. Benvingudes siguin totes les ajudes d’interiorització, sempre que ens donin complementacions pràctiques a la fe, essent aquesta com l’arrel última de la pròpia existència. Cal obrir-nos a conèixer bé les cosmovisions que hi ha al darrere de cada moviment espiritual. Cal sumar -mai restar- a menys que no siguin sumands heterogenis. Moltes d’aquestes pràctiques són compatibles amb una fe cristiana. Amb tot cal ser “cautelós” –diu Torralba- en no fer un poti poti, un sincretisme, una espiritualitat “self service”, pretenent que totes les diverses peces de jocs diferents es vulguin fer encaixar en un tauler únic.
Respecte al budisme, que Torralba coneix molt bé, creu que s’ha de conèixer a fons, perquè hi ha expressions bàsiques que les podem prendre per sinònimes i que en justesa no són ni molt menys iguals. Posem per cas la reencarnació i la resurrecció. En termes com aquests que són definitoris difereixen totalment, l’una no val per l’altra.
De llibres que inviten a la renovada i emergent espiritualitat n’hi ha, potser excessius, però va bé documentar-se i destriar el gra de la palla i així tenir una visió que ens permeti veure les confluències, complementacions i val la pena que “els cristians de tota la vida” puguem enriquir-nos amb aquest “rebrot d’espiritualitat”, amb aquest “despertar de la “Inteligencia Espiritual”, llibre del mateix Torralba. Amb la garantia del mateix autor, “confessor públic de la seva pròpia fe. Quan parla ho fa sempre des del vessant d’una fe viscuda i raonada, fins on pot. És bo seguir el llibre mateix, perquè ens hi sentirem retratats en més d’una i de moltes consideracions seves. És testimonial el seu llibre. I és tan oportú en aquest moment de pluralitat…
És recomanable accedir a l’obra “Jesucrist 2.0” , que ell anirà resumint, esquematitzant-ho, al Full Dominical. Deixeu-me expressar la meva convicció: Convé il·lustrar la Nostra Fe i evidentment experimentar-la, però la seva maduresa passa per a conseguir un nivell almenys a l’altura de la pròpia preparació professional. En diversos grups hem estudiat “La inteligencia Espiritual” i, enguany en Jorge Bucay: “Fer el cim i continuar pujant. Claus per a un camí espiritual”. I la pel·lícula: “El cambio” protaginitzada per W. Deyr. “Chapeau”, aquest film” Atreviu-vos a fer.ho. (Seguirem comentant)
¡Em fet sort! Quan ara Escriche, ja he vist que al Full Dominical va seguint en Torralba fent comentaris sobre la seva obra, tal com prevèiem i desitjàvem. En el capítol que comenta avui ens parla de la fascinació de les religions de l’Extrem Orient. Estem vivint un fenómen de permeabilització en les nostres creences en contacte i osmòsi amb les savieses ancestrals de la Índia, la Xina i el Japò. Això no és d’ara, ja foren visitades iniciàticament, des del segle passat per escriptors de vàlua i esdevingudes després com un moviment gairebé contracultural. No poso exemples, però són de sobres coneguts. Ara, ja suposa una mena de pluriferació que abasta molta gent, àdhuc de casa. Alguns hi cerquen escalfor en la intempèrie que pateix aquesta cultura occidental que ha occit tradicions, sense haver-les conegut potser, o bé pel fenómen dels contrabalenceigs d’epoca… Hi ha gent que en el desert de les religions està cercant el contrapès al món làs d’avui, meaterialitzat, en una com invitació a activar un millor funcionament del cos i de la ment; i en certes pràctiques hi troben salut i serenor físiques i mentals i es podria dir, sense haver-les viscudes abans des de la base de les fes tradicionals i de lurs espiritualitats. Diu l’autor: “Augmenten el nombre de persones que se senten atretes a practicar formes d’espiritualitat provinents de l’Extrem Orient, unes formes que inclouen harmònicament l’exercitació del cos i de la ment, el control del flux mental i emocional, l’exercici de la respiració i de la meditació transcendental”. “Hi troben un fort assossegament , una manera de combatre les contrarietats i els patiments de l’existència, pràctiques que comprenen clarament i poden aplicar-les en la seva vida pràctica”. L’estrès sotja tantes vides…
El problema en què ens trobem podria raure en menystenir o considerar “snob” pràctiques que tenen plena vigència des de segles, àdhuc mil·lennis i que aporten una pacificació interior i una serenor que no han trobat –per dissort i imperície de la transmissió de la fe- en les religions tradicionals, que venen substituïdes podem ben dir que o per ignorància o a voltes per prejudicis. Es dóna un aiguabarreig avui entre psicologia, sapiencials i religiositat que obvien l’obertura a les “fes”. Cal d’entrada fer aquesta distinció entre religiositat i fe, perquè són actituds distintes. Al llarg de l’obra d’en Torralba quedarà ben clar. Benvingudes siguin totes les ajudes d’interiorització, sempre que ens donin complementacions pràctiques a la fe, essent aquesta com l’arrel última de la pròpia existència. Cal obrir-nos a conèixer bé les cosmovisions que hi ha al darrere de cada moviment espiritual. Cal sumar -mai restar- a menys que no siguin sumands heterogenis. Moltes d’aquestes pràctiques són compatibles amb una fe cristiana. Amb tot cal ser “cautelós” –diu Torralba- en no fer un poti poti, un sincretisme, una espiritualitat “self service”, pretenent que totes les diverses peces de jocs diferents es vulguin fer encaixar en un tauler únic.
Respecte al budisme, que Torralba coneix molt bé, creu que s’ha de conèixer a fons, perquè hi ha expressions bàsiques que les podem prendre per sinònimes i que en justesa no són ni molt menys iguals. Posem per cas la reencarnació i la resurrecció. En termes com aquests que són definitoris difereixen totalment, l’una no val per l’altra.
De llibres que inviten a la renovada i emergent espiritualitat n’hi ha, potser excessius, però va bé documentar-se i destriar el gra de la palla i així tenir una visió que ens permeti veure les confluències, complementacions i val la pena que “els cristians de tota la vida” puguem enriquir-nos amb aquest “rebrot d’espiritualitat”, amb aquest “despertar de la “Inteligencia Espiritual”, llibre del mateix Torralba. Amb la garantia del mateix autor, “confessor públic de la seva pròpia fe. Quan parla ho fa sempre des del vessant d’una fe viscuda i raonada, fins on pot. És bo seguir el llibre mateix, perquè ens hi sentirem retratats en més d’una i de moltes consideracions seves. És testimonial el seu llibre. I és tan oportú en aquest moment de pluralitat…
És recomanable accedir a l’obra “Jesucrist 2.0” , que ell anirà resumint, esquematitzant-ho, al Full Dominical. Deixeu-me expressar la meva convicció: Convé il·lustrar la Nostra Fe i evidentment experimentar-la, però la seva maduresa passa per a conseguir un nivell almenys a l’altura de la pròpia preparació professional. En diversos grups hem estudiat “La inteligencia Espiritual” i, enguany en Jorge Bucay: “Fer el cim i continuar pujant. Claus per a un camí espiritual”. I la pel·lícula: “El cambio” protaginitzada per W. Deyr. “Chapeau”, aquest film” Atreviu-vos a fer.ho. (Seguirem comentant)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada