dimecres, 30 de novembre del 2011

DIVAGACIONS D’ADVENT

Primer diumenge:

Visquem la singularitat del nostre any litúrgic. (¡Bon any nou litúrgic!) Recerquem dins nostre l’autoestima agraïda de ser cristians. Els primers cristians seguien, com els primers, la vida de conciutadans, però es distinguen per anar més enllà que tots ells. Al document de Diognet es diu: ”Observen les lleis promulgades, però amb la seva vida van més enllà de les lleis”. El seu lema és “més i millor”.

Siguem llevat d’esperança, del goig i de la capacitat de lluita en un món procliu accentuadament al pessimisme i a la queixa. (Ens esperen dies d’evangeli…)

Visquem els cicles nadalenc i pascual des de l’acompliment a dins del que celebrarem, ja des de bon començament. Viure tot l’Advent des del Nadal ja acomplert fa 2011 anys. És més bonic i joiós disfrutar-ho, ja des d’ara, que esperar-ho només.

Diuen els savis i entesos en litúrgia que cada diumenge és Pasqua. Cert. També cada diumenge és Nadal. De fet cada dia és Nadal i Pasqua a la vegada. Cert, certíssim.

La millor preparació és ja la celebració a l’avançada o a la bestreta, com vulgueu.

Llegir per a un cristià és sempre rellegir. No correm delerosos, que ja sabem de què va la cosa i el més important no és saber el què, sinó gaudir de saber com, per què i, més encara, el per a què de tot plegat. Litúrgia en mà. Sempre llegim, quan en sabem, “en espiral” i a cada volta –mai més ben dit: endavant i amunt- des d’una perspectiva inèdita. “Aprendre a llegir és aprendre a llegir lentament i és la feina d’una vida, perquè aprendre a llegir és aprendre a llegir-nos. (Luri)

Quatre diumenges d’Advent: Toca a dues benaurances per setmana: Comencem: Primera: “Encomanem el goig i la benaurança dels pobres en l’esperit. El Regne de Déu, ja des d’ara, és ben nostre”. Segona: “Acompanyem el dol de tothom, donem consol i el Senyor serà el primer a consolar-nos a nosaltres mateixos. El consol dóna força. És prova d’amor i d’amistat tots junts.

Recomanacions (opcionals)

Llegir en el llibre “Paraula i Vida 2012” (Claret) l’evangeli de cada dia, pausadament, subratllant el trosset on Jesús ens mogui més, memoritzar-lo i rumiar-lo soviet: cada dia fem “el ple evangèlic”: benzina per a tota la jornada. “Que la Paraula de Déu tingui llarga, llarga, llarga estada entre vosaltres”.

Cada primer diumenge “banquet” eucarístic: per tele Missa des de Monserrat.

A Ràdio Estel cada dia emeten també des de Montserrat “Laudes i Vespres”. És la pregària que podem fer “en nom de tots i totes”. Som Església en pregària.

“Tot allò que feu, a qui sigui i on sigui, tingueu la seguretat i el goig d’haver-ho fet al mateix Jesús. Punt i final és a dir: punt joiós d’arribada. ¡Diana!

Encomanem-nos a Déu i a la Mare de Déu, “noia del poble Maria”, i a joiosa esperança. “A Déu m’encomano i a santa Maria, la gràcia de Déu per sempre en mi sia” (¿Recordeu?)

Visquem amb moderació, tinguem cura dels nostres “àngels de la guarda” (llegeixi’s: pobres). Donem una mà de pare, de mare, de germà gran a qui puguem. Mos que no menges, mos que dones…(¡Ai, consum, ens tens ben consumits!) Austeritat rima amb solidaritat.

I que Déu ens vagi rumorejant endins, endins: Be-nau-rat. Bee-nau-rat.